Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels noms, sinó mitjançant l’…
edicte
Dret
Avís, ordre o decret publicat per l’autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia de la celebració d’un acte o citar algú.
L’edicte és fixat als llocs públics o publicat en els diaris oficials i en la premsa d’àmplia circulació
Centre de Golf El Vendrell Pitch & Putt
Golf
Club de pitch-and-putt del Vendrell.
El 1993 s’obrí un camp amb nou forats que s’amplià a divuit el 1995 El 2004 s’inauguraren dos forats més Disposa també de camp de pràctiques Té cinc equips i uns 75 jugadors que disputen el campionat interclubs
codi civil
Dret
Dret civil
Ordenament jurídic positiu que regula les relacions entre particulars.
El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte 1851 i d’una llei de bases 1888, data del…
Campionat Internacional de la Cerdanya
Golf
Competició de golf celebrada anualment a Puigcerdà.
Organitzada pel Reial Club de Golf la Cerdanya, es començà a disputar durant els anys quaranta Els primers anys es jugà en dues jornades a 32 forats, però posteriorment s’amplià a tres jornades i 72 forats Celebrat a l’estiu i considerat un dels campionats amateur més importants del calendari català, és puntuable per al Grand Prix júnior de Catalunya És també conegut com Trofeu Comte de Godó en reconeixement al seu patrocinador, Carles Godó Valls
Golf Sant Joan
Golf
Club de golf de Rubí.
Fundat l’any 1994, és el primer camp de golf d’ús públic de Catalunya, impulsat per la Reial Federació Espanyola de Golf i la Federació Catalana de Golf Fou dissenyat per Severiano Ballesteros, amb un recorregut de 9 forats que l’any 2004 s’amplià a 18 Organitza anualment una quarantena de competicions, algunes de les quals estan incloses dins els circuits de referència catalans Té escola de golf per a adults i nens, i organitza un campus d’estiu Anualment és visitat per uns 60000 jugadors Es troba situat a la finca Can Sant Joan
Club de Golf Llavaneres
Golf
Club de golf de Sant Andreu de Llavaneres.
Fundat l’any 1945, és el quart club de golf més antic de Catalunya El primer president, que dirigí l’entitat fins el 1966, fou August Batlló Bofill El camp fou dissenyat per FW Hawtree, Ramon Espinosa, Magí Sardà i Alfonso Vidaor Originalment tenia nou forats i el 1989 s’amplià a divuit de par 68 El 2001 passà a ser de par 70 Des de l’any 1954 organitza el campionat del club per a amateurs i des del 1988 també per a professionals Organitza el Campionat del Mediterrani El 1978 acollí el Campionat de Catalunya per a professionals Disposa d’escola de golf, de camp de pràctiques i de…
Faustí Ballvé i Pallisé
Economia
Dret
Economista i advocat.
Féu estudis de dret a Barcelona i els amplià a la Gran Bretanya i Alemanya Fou cap del Partit Republicà d’Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, i diputat a corts el 1936 Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín, publicà Resumen de derecho español 1926 Exercí com a advocat del consolat alemany a Barcelona Exiliat a Mèxic 1942, fou professor d’economia a l’Institut Tecnològic de Mèxic ITM i a la facultat de dret de la…
Auguste Marie François Beernaert
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga aconseguí la…
codi de comerç
Economia
Dret
Dret mercantil
Ordenament positiu que regula les relacions jurídiques de caràcter mercantil.
El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi…