Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
silenci administratiu
Dret administratiu
Absència de resolució per part d’una autoritat administrativa, respecte a una petició o a un recurs que li han estat presentats.
Constitueix un acte administratiu d’omissió, que cal considerar d’efectes negatius, menys en els casos en què la llei expressament determina que el silenci administratiu indica acceptació de la petició
Luigi Tosti
Historiografia
Cristianisme
Monjo, historiador i polític italià.
Benedictí a Montecassino 1832, es dedicà als estudis històrics L’estudi de la Qüestió Romana el portà d’una inicial posició neogüelfa — Il veggente del secolo XIX 1848— a l’acceptació del fet italià i a la lluita per la reconciliació La Conciliazione 1887 fou condemnat per Lleó XIII Políticament passà també d’una intransigència —intentà d’impedir l’expedició francesa 1848— a una intervenció, a títol personal, prop dels governs italians
síndic | síndica
Dret administratiu
Procurador general de les Valls d’Andorra, president del Consell General de les Valls d’Andorra
El càrrec fou creat l’any 1419 És elegit triennalment juntament amb un sotssíndic, d’entre tots els andorrans, pels membres del consell general, amb una sola renovació consecutiva L’acceptació del nomenament és obligatòria Les seves funcions principals són convocar i presidir, amb veu i vot, les sessions del consell general, executar els seus acords i representar-lo en els actes oficials, que són de la seva competència, a dins i a fora del país La Constitució d’Andorra de 1993 estableix la Síndicatura General, càrrec equivalent al de la Presidència del Parlament, ocupat pel…
habilitació
Dret administratiu
Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies.
En les antigues corts catalanes del s XIII al XVIII calia que aquestes fossin presidides i convocades personalment pel rei en cas que no pogués ésser així, només podia convocar i presidir la cort la reina, o bé l’infant primogènit si el rei es trobava impedit els calia a tots un poder especial del rei, i, malgrat aquest, en començar la cort, calia que els estaments els donessin llur habilitació o acceptació En les primeres sessions de les corts hom procedia també a les habilitacions de notaris i escrivans També rebien el nom d’habilitació les acceptacions dels poders i…
Mariano de Cabrerizo y Bascuas
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Historiografia
Llibreter, editor, impressor, escriptor i polític.
Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de…
, ,
Joan Binimelis i Garcia
Historiografia
Literatura
Eclesiàstic, historiador, primer cronista del regne de Mallorca, científic i humanista.
Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…
,
John Huxtable Elliott

John Huxtable Elliott
© Faculty of History. University of Oxford
Historiografia
Historiador anglès.
Ingressà 1943 amb beca al prestigiós Eton College, on cursà estudis de llengües clàssiques i modernes, i després del servei militar anà a la Universitat de Cambridge, on obtingué la llicenciatura i el doctorat en història 1955 amb una tesi sobre la política centralitzadora del comte duc d’Olivares A partir d’aleshores endegà una llarga trajectòria acadèmica com a professor d’història i investigadora, començada al Trinity College de Cambridge 1956-67, continuada al King’s College de la Universitat de Londres 1968-73 i a l’Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey, EUA 1073-90, i…
,
Rafael Altamira i Crevea

Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…
,