Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Fernando Chueca Goitia
Arquitectura
Historiografia
Historiador de l’arquitectura i de l’urbanisme i arquitecte.
Entre les seves obres, bàsiques, sobresurten diversos treballs centrats en Ventura Rodríguez i Juan de Villanueva i, encara, Arquitectura del siglo XVI Ars Hispaniae , 1953, Historia de la Arquitectura Española 1965, Breve historia del Urbanismo 1968, Historia de la arquitectura occidental 1990, etc
Trinitat Simó i Terol
Historiografia
Literatura
Historiadora i escriptora.
Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les…
,
Anna de Pous
Arqueologia
Historiografia
Historiadora i arqueòloga, especialitzada en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional.
Entre les seves obres cal esmentar Le Perapertusès et ses châteaux 1939, Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède au XIè siècle 1949, Les tours à signaux du Conflent 1951, Le Perapertusès 1962, Le Termenès 1962, Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà”, Villefranche, capitale du Conflent, cité du marbre 1966, Architecture militaire occitane 1969, Architecture militaire des Pyrénées catalanes 1975, Architecture de pierre sèche des Pyrénées catalanes 1975, Les tours à signaux Atalaya, Guardia, Farahon 1980 i, en collaboració, Els castells catalans 1966-77, en 6 volums
Eduard Junyent i Subirà
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…
Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Arquitectura
Historiografia
Política
Arquitecte, historiador i polític.
Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…
, , ,
Juan Agustín Ceán Bermúdez
Art
Historiografia
Historiador i crític d’art.
De jove, conreà el dibuix i la pintura al taller de Juan Espinal, a Sevilla, i amb Mengs a Madrid Animat per Jovellanos, es dedicà a la investigació Publicà el Diccionario de los más ilustres profesores de bellas artes en España 1800, un gran nombre d’estudis i monografies, i Noticias de los arquitectos y la arquitectura en España 1829, sobre les dades compilades per Eugenio Llaguno Hom en publicà pòstumament Sumario de las antigüedades romanas en España 1832
Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez
Art
Historiografia
Historiadora i crítica d’art.
Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, collaborà en diverses publicacions catalanes i estrangeres, i fou crítica d’art a Destino i La Vanguardia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74 i de l’escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró 1971-75 Realitzà el muntatge de diverses exposicions Maillol, Gargallo, Matisse, etc Catedràtica de llengua i literatura franceses de la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’entre les seves publicacions és especialment remarcable la seva tesi doctoral sobre Francis Picabia 1985, obra bàsica per a…
Vicenç Mut i Armengol
Historiografia
Literatura
Història del dret
Historiador, jurisconsult i escriptor.
Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, comptador i enginyer general del regne de Mallorca Durant la guerra dels Segadors lluità al Principat amb Pere de Santacília i Pacs, amb qui mantingué una interessant correspondència per tal de tenir-lo al corrent dels esdeveniments a Mallorca El 1641 fou nomenat cronista general del regne Fou jurat de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica 1651 Publicà el volum segon de la Historia del Reino de Mallorca 1650 reeditada i corregida el 1841, continuació de la de Dameto, que abraça…
Josep Pijoan i Soteras
Art
Historiografia
Literatura
Historiador, poeta, assagista i tractadista d’art, germà de Baltasar.
Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista Greument malalt, féu una llarga estada al Montseny —on estengué les seves lectures—, que li inspirà una producció poètica senzilla i popularista que entusiasmà Maragall, amb qui establí una ferma amistat, de la qual són proves el pròleg que aquest li féu al recull Cançoner 1903-05 i la fervent obra pròpia El meu amic Don Joan Maragall 1927 Atret per la investigació històrica, especialment l’artística, actuà com a…
Albert Garcia i Espuche
Historiografia
Arquitectura
Historiador i arquitecte.
Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació…