Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Pere Nolasc Móra i Sever
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona Religiós mercedari, fou provincial de l’orde El 1777 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou nomenat revisor d’història juntament amb Jaume Caresmar 1779 Nomenat general de l’orde 1788, anà a residir a Madrid El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona
Miquel Alcover i Sureda
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg.
Germà d’Antoni Maria Alcover, ingressà a la Companyia de Jesús Aixecà els plànols de l’església de Capdepera, d’estil bizantí Escriví El Conquistador y la isla de Mallorca 1929, El Islam en Mallorca 1934 i El hombre primitivo en Mallorca 1941-42 en aquest darrer llibre presentà per primera vegada l’existència de gravats incisos en una quinzena de coves prehistòriques mallorquines Desplegà una gran activitat com a conferenciant
Manuel Dualde i Serrano
Historiografia
Història del dret
Historiador i llicenciat en dret.
El 1942 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona Fou secretari de l’Escola d’Estudis Medievals de València, director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i collaborador del CSIC, que li atorgà el premi Lluís Vives 1946 Publicà estudis d’història del dret valencià i d’història política La concordia de Alcañiz 1947, El Compromiso de Caspe 1948
Isaac Deutscher
Historiografia
Periodisme
Política
Periodista, historiador i polític polonès.
Ingressà 1926 en el partit comunista polonès, però en fou expulsat 1932 per les seves crítiques a la política estalinista Traslladat a Londres 1939, collaborà assíduament a “The Economist” 1942-49 i a “The Observer” 1942-47 Entre les seves obres més importants cal citar Stalin, A Political Biography 1949, una trilogia sobre Trotskij 1954-63, Russia after Stalin 1953 i uns altres treballs sobre el món soviètic
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia
Cristianisme
Monjo i historiador.
Ingressà a l’orde del Cister 1715, a Poblet, on professà 1716 i fou ordenat sacerdot 1721 Ensenyà en els collegis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736 Per encàrrec de l’abat Fornaguera escriví una Historia del real monasterio de Poblet , en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 reeditada a Barcelona el 1948
Martí de Barcelona
Historiografia
Historiador.
De nom Jaume Bagunyà i Casanovas, ingressà a l’orde dels caputxins Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista Estudis Franciscans El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendiosa 1929 i, amb Norbert d’Ordal i Feliu de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del crestià 1929-32 Fou assassinat per la FAI
Joan de Safont i de Ferrer
Filosofia
Historiografia
Historiador i filòsof.
Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau, fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp Fou catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts 1840-45 És autor també d’una Breve historia de la vida de los principales filósofos
Florenci Janer i Graells
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en dret, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Fou membre de l’Academia de la Historia i de la de San Fernando, de Madrid Fou catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial Publicà Examen de los sucesos que motivaron el Compromiso de Caspe 1855, Condición social de los moriscos de España 1857 i Tratados de España desde 1842 a 1868 1869 També escriví una Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat , en vers 1859
Miquel Brial
Historiografia
Historiador.
Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc 1764 El 1771 passà a París, on collaborà amb François Clément en la continuació del Recueil des Historiens de France El 1796 l’Institut de France li encarregà la prossecució de la tasca, interrompuda per la Revolució Francesa Elegit membre de l’Institut de France el 1805, collaborà també a la Histoire littéraire de la France El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa
Josep de Segarra i de Baldric
Historiografia
Historiador.
Fill d’un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Segarra i Gassol Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Deixà inèdit un interessant poema català en octaves, Cant a l’hermosura , i publicà Compendio de la historia de la España transfretana 1766 i Historia del origen y fundación del Sagrado Orden de los Siervos de María y de sus siete beatos fundadores 1777, que traduí de l’italià Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs