Resultats de la cerca

Es llicencià en lletres a Barcelona 1916, conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós , 1935 El Palau Reial de Palamós , 1936 Los Pallarès en la historia de Palamós , 1948, Girona La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936 i Barcelona…

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i assaigs de…

Estudià a Oxford i el 1586 publicà Britannia , visió topogràfica d’Anglaterra que tingué una gran influència en la historiografia posterior Fou mestre 1575-93 i director 1593-97 de l’escola de Westminster Publicà també Annales rerum Anglicarum et Hibernicarum regnante Elizabetha 1615

Professor d’història i geografia a l’Institut Ausiàs March de Gandia des del 1950 fins a la jubilació Deixeble de Manuel Dualde i Serrano, centrà la seva recerca en la història medieval valenciana, especialment en el regnat de Ferran d’Antequera Entre les seves obres destaquen Tratado de paz entre Aragón i Génova en 1413 1953, Colección de documentos para la historia de Gandía y su comarca 1959 i Historia del distrito de Gandía 1965

Es formà a l’École des Chartes com a arxiver-paleògraf 1896-1900 Fou membre de l’École Française de Roma 1900-02 i doctorat en lletres 1902 Especialitzat en història medieval períodes carolingi i del s XV, ensenyà a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa Tot i la seva adscripció a la cultura i a la història franceses —el 1901 publicà La diplomatie carolingienne du traité de Verdun à la mort de Charles le Chauve i el 1949 Les grands Ducs de Bourgogne —, aviat s’interessà per la història catalana En collaboració amb Pere Vidal publicà Bibliographie roussillonnaise 1906 ja abans havia…

Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818 Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del PS Francesc de la ciutat de Palma 1785, Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma 1786 i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la ciutat de Palma 1787

Benedictí de Solesmes 1878, passà a la fundació de Farnborough, d’on esdevingué abat 1903 És autor de Le livre de la prière antique 1900, i dirigí els Monumenta Ecclesia Liturgica 1900-12 i el Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie

Fou cap polític de les províncies de Terol, Castelló i València, diputat a corts per aquests districtes 1840-43 i ministre de governació 1844 Publicà Historia de la guerra última en Aragón y Valencia 1845-46

Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la civilització grega’,…

És autor de la History of Civilization in England 1857 Intentà d’aplicar les teories evolucionistes de Darwin a la història