Resultats de la cerca

Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000…

Vida i obra Passà la infància a Sant Feliu de Guíxols, el poble dels seus pares Cursà estudis de filosofia al Collegi Tridentí de Barcelona i estudià la carrera de jurisprudència a la Universitat de Cervera 1829-34 Acabats els estudis, s’establí durant algun temps a Madrid, on exercí d’advocat Poc després retornà a Barcelona, on es casà amb Teresa de Lasarte i ingressà com a fiscal en la Intendència Militar 1835-46 Les exigències de la seva professió, però, no s’adaptaren a la seva condició d’home generós i de lletres Abandonà la professió judicial 1846 i es dedicà infatigablement al conreu…

Després d’estudiar a Colònia i a París 1506, passà al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó 1508 Posteriorment, estigué al servei dels emperadors Maximilià I i Carles V, de Francesc I de França, d’Enric VIII d’Anglaterra i de Margarida d’Àustria Professà el luteranisme i fou perseguit perquè cultivava les ciències ocultes Ensenyà medicina, teologia i hebreu Fou un important representant del lullisme a Alemanya, on aprengué l’art lulliana del seu mestre Andreas Canter a París conegué l’humanista i novellista Lefèvre d’Étaples Abans del 1530 escriví uns Commentaria in artem brevem Raymundi…

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat en…

Llicenciat en dret 1945, encara que no exercí mai d’advocat, es dedicà a la investigació històrica sobre el País Valencià, especialment sobre les comarques meridionals i Benidorm Publicà, entre d’altres,  Regalismo en el siglo XVI Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia, Alicante Notas históricas 1373-1800, Introducció a la història de la vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor 1972,  Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm 1972, L'almirall Bernat de Sarrià i la Carta de Poblament de Benidorm 1976 i Història de la Senyera al País Valencià 1979 També és autor d’…

A Atenes fou deixeble d’Ammoni Malgrat haver viatjat gairebé per tot l’Imperi, la major part de la seva vida transcorregué a la seva ciutat natal i arribà a exercir el càrrec de màxim sacerdot a Delfos La seva casa fou, a més, lloc de reunió d’un cercle d’amics interessats per diverses qüestions, especialment per la filosofia Aquesta varietat d’interessos es reflecteix en el conjunt d’escrits seus coneguts amb el nom general de Moralia , on hom troba diatribes de caràcte retòric, com els tractats De la fortuna i De l’amor , i d’altres que pretenen una discussió filosòfica més seriosa, com els…

Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…

Ingressà 1943 amb beca al prestigiós Eton College, on cursà estudis de llengües clàssiques i modernes, i després del servei militar anà a la Universitat de Cambridge, on obtingué la llicenciatura i el doctorat en història 1955 amb una tesi sobre la política centralitzadora del comte duc d’Olivares A partir d’aleshores endegà una llarga trajectòria acadèmica com a professor d’història i investigadora, començada al Trinity College de Cambridge 1956-67, continuada al King’s College de la Universitat de Londres 1968-73 i a l’Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey, EUA 1073-90, i…

Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada que morí essent ell infant, inicià estudis de dret, però els abandonà per tal de dedicar-se plenament a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època L’any 1838, a catorze anys, estrenà la primera obra teatral, Pepín el Jorobado o el hijo de Carlomagno, al teatre de la societat Liceu Filomàtic de Barcelona el 1843, Enrique el Dadivoso en una de les representacions fou coronat…