Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan de Gazanyola i Bou
Historiografia
Historiador.
Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l’escola d’artilleria de Metz En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics contribuí a la creació d’un Museu de Perpinyà Escriví una Histoire du Roussillon 1857
Étienne Baluze
Historiografia
Historiador francès.
Fou secretari de l’arquebisbe de París Pèire de Marca Mort aquest, Baluze publicà l’obra del seu protector Marca Hispanica sive limes hispanicus 1688, fonamental per a la història catalana, i després fou bibliotecari de Jean B Colbert Lluís XIV el bandejà pel fet d’haver publicat una obra que no exalçava la casa de Borbó Publicà diverses obres, de les quals cal destacar un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de l’arquebisbe Marca 1663, l’edició dels concilis de la Narbonesa 1668, els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, i les obres que…
Fèlix Duran i Cañameras
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Historiador, llicenciat en dret i doctor en història.
El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs Collaborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari 1914-20 i president de la secció de ciències i arts 1948, en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Collegi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia Fou director de la biblioteca…
Michele Amari
Historiografia
Historiador i polític sicilià.
Autonomista, lluità pel retorn a la Constitució del 1812, que havia garantit la independència de l’illa En el Catechismo político siciliano 1839 sostingué l’existència de dret del regne de Sicília, alhora que preconitzà una federació d’estats italians El 1842 publicà Un periodo della istoria siciliana del secolo XIII que, en una edició ampliada, fou reeditada l’any següent a París sota el títol La guerra del Vespro Siciliano , obra encara vigent i en la qual utilitzà àmpliament la Crònica de Bernat Desclot, amb què contribuí en gran part al seu redescobriment entre els erudits El ferotge atac…
Ramon d’Abadal i de Vinyals
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a Madrid el 1911 Completà estudis d’història als Estudis Universitaris Catalans de Barcelona, a l’École des Chartes i a l’École des Hautes Études de París Afiliat a la Lliga Regionalista, fou diputat provincial per Vic 1917 i 1921 a la Mancomunitat de Catalunya treballà per al Consell de Pedagogia i per a l’Escola d’Agricultura, i intervingué en el projecte d’estatut per a Catalunya fou promotor d’Acció Catalana, de la qual se separà a l’adveniment de la República i retornà a la Lliga Dirigí La Veu de Catalunya i fundà L’Instant…
Josep Manuel Minyana i Estela
Historiografia
Historiador.
Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí, a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de Sagunt, i els…
,
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau Estudià humanitats al collegi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit ascendí a sotstinent i participà en la guerra contra Portugal 1762 Retirat de la carrera militar el 1770, es casà amb una dama andalusa i collaborà, amb Pablo de Olavide, en el repoblament de Sierra Morena, on havia d’installar una colònia de camperols i menestrals catalans En ésser processat Olavide per la inquisició, Capmany fixà la residència a Madrid 1775 Allí es mogué dins l’element oficial i ocupà diversos càrrecs públics…
Francesc de Castellví i Obando
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…
, ,
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…