Resultats de la cerca

Superior de l’Oratori de Sant Felip Neri 1593 i confessor pontifici 1594, mogué el papa a acceptar l’adhesió al catolicisme d’Enric de Navarra Enric IV de França Cardenal des del 1596, en el conclave del 1605 Felip III de Castella féu ús contra ell del dret d’exclusiva en represàlia pel seu llibre Tractatus de monarchia Siciliae , considerat contrari a les regalies dels regnes hispànics La seva obra principal són els 12 volums dels Annales ecclesiastici Roma, 1588-1607, continuada per diversos autors, que assolí vint-i-una reedicions completes escrita en to apologètic com a…

Autor de Relazioni in tempo delle nunziature 1629, Della guerra di Fiandra 1632-39 i de cartes diplomàtiques recollides a La Nunziatura di Francia del cardinale Guido Bentivoglio 1863-70, de gran interès històric

Monjo de Solesmes 1841, planejà, amb l’ajuda de J P Migne-, les colleccions monumentals de les Patrologies llatina i grega Cardenal 1861 i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana 1869, dedicà els seus estudis als pares de l’Església, als canonistes i als himnògrafs grecs És autor de diversos estudis històrics publicats a Spicilegium Solesmense 1852-58, Iuris Ecclesiastici Graecorum historia et monumenta 1864-68, Hymnographie de l’Église Grecque 1867, Analecta Sacra Spicilegio Solesmensi parata 1867-88

Fou beneficiat de la seu de Mallorca, secretari del capítol i postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Escriví la vida de sor Clara Andreu 1807, la de la beata Caterina Tomàs 1816 i la de l’esmentat Pere Borguny 1820 féu també un elogi del cardenal Antoni Despuig 1813 Mantingué relació amb Jovellanos i amb Jaume Villanueva, als quals donà materials per a llurs treballs històrics Deixà uns apunts sobre la història de Mallorca entre el 1774 i el 1800, que, segons confessa ell mateix, foren aprofitats per Joaquim M Bover

Estudià dret a Barcelona, collaborà en català a La Renaixença  i fou membre de la societat Jove Catalunya Acabada la carrera 1871, exercí d’advocat a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 Participà en la fundació de l’Associació Literària 1872 i en la de la Revista de Gerona  1876, on publicà treballs sobre la guerra civil del segle XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges dels anys 1653, 1675 i 1684, la guerra de Successió, les muralles, etc Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich Girona, 1878, Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de…

Fundà i dirigí diversos periòdics locals La Espingarda , 1861 El Eco de Gerona , 1864 La Crónica de Gerona , 1864 La Revista de Gerona , 1876 Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí 1875 És autor d' Escritores gerundenses 1867, Memorias literarias de Gerona 1873, El sitio de Gerona 1881, Obispos de Gerona 1889, Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany 1889, Tossa, noticias históricas 1883 i d’altres monografies d’història local Com a poeta,…

El 1931 anà a viure amb la seva família a Mallorca, on aprengué el català i es familiaritzà amb la figura i l’obra de Ramon Llull, de les quals es convertí en un dels principals estudiosos El 1941 fou enviat a servir a l’exèrcit a Birmània actual Myanmar, on combaté a la Segona Guerra Mundial Resultat de l’estada fou el seu primer llibre publicat Chinese Triad Societies 1946 De retorn a la Gran Bretanya, estudià llengües modernes castellà, francès i català a la universitat d’Oxford, on es doctorà 1986 Començà a ensenyar-hi l’any 1952, hi fou nomenat Fellow del St Catherine’s College 1965 i…

Estudià dret a Tolosa i exercí d’advocat a Pau, on es casà 1618 El 1622 fou nomenat president del parlament de Pau El 1631 restà vidu, i es dedicà a aplegar material per a una Histoire du Béarn 1640 Nomenat conseller d’estat, passà a París 1640 i assistí al parlament El 1641 publicà una Concordia sacerdotii et imperii , on exposava idees gallicanistes, que li valgueren que Lluís XIII de França el nomenés bisbe de Coserans, bé que no pogué ésser ordenat a causa de l’oposició de Roma, que havia inclòs el seu llibre a l' Index Enviat a Catalunya com a visitador general 1644 durant…

Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…