Resultats de la cerca

Jesuïta, fou ordenat de sacerdot i ensenyà als collegis de Veruela i de Barcelona Investigà l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya San Ignacio en Barcelona 1907, San Ignacio en Montserrat 1913, San Ignacio en Manresa 1914 i San Ignacio de Loyola Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos 1922 Publicà també San Ignacio de Loyola Ascética y mística 1946

Fou catedràtic de l’Escuela Superior Diplomática i de la Universitat de Madrid, governador civil de València, en dues ocasions 1892 i 1896, i de Barcelona 1900-01, càrrec que dimití per tensions amb el govern Aprofità l’estada a Barcelona per aplegar materials per a les seves obres bàsiques El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la edad media 1906 i La réception du droit romain en Catalogne 1908 El 1911 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb el discurs Origen y vicisitudes de la “pagesia” de remensa en Cataluña 1902, i el 1903 ingressà a l…

Abandonà els estudis a Oxford i amb Coleridge formà part dels pantisòcrates Residí dos anys a la península Ibèrica foren fruit d’aquesta estada les Letters Written in Spain and Portugal 1797 Defensor de les idees revolucionàries, desillusionat pel seu procés, esdevingué extremament conservador i collaborà a Quarterly Review La seva obra poètica és molt extensa, des de Poems 1794 fins a A Vision of Judgement 1831 Els quatre poemes èpics Thabala, the Distroyer 1810, Madoc 1805, The Curse of Kehama 1810 i Roderick, the Last of the Goths 1814, reflecteixen el seu interès històric i…

Ha estat dit que era originari de Tarragona Viatjà pel nord d’Àfrica a l’encontre de sant Agustí 410-415, amb qui discutí dels errors priscillianistes i de l’origen de l’ànima Agustí l’envià a Palestina per a tractar amb Jeroni A Jerusalem polemitzà contra Pelagi De retorn, i en no poder anar directament a la península Ibèrica per causa de les pertorbacions produïdes pels invasors germànics, deixà a Menorca unes relíquies de sant Esteve En una darrera estada a Hipona 416-17, Agustí l’animà a escriure una història universal contra els pagans coneguda a l’edat mitjana amb el títol…

Estudià a la Universitat de Nova York i es doctorà a la de Wisconsin 1957 Després d’una breu estada a Europa i al nord d’Àfrica, retornà als EUA i fou professor a la Universitat Fairleigh Dickinson Fou catedràtic d’història medieval a l’Adelphi University i al University Seminar on the History of Legal and Political Tought and Institutions de la Universitat de Columbia, a Nova York L’any 1970 publicà en anglès un estudi sobre l’expansió mediterrània de la corona d’Aragó, que fou traduït al català, en dos volums, com L’Imperi catalano-aragonès 1200-1350 1975 Fou, també, editor de…

Especialista en història moderna Estudià a Cambridge i Londres i es traslladà a Austràlia, on es llicencià en la Universitat d’Adelaide, de la qual fou professor entre el 1960 i el 1967 Després d’una breu estada a Escòcia, el 1968 tornà a Austràlia, a la Universitat de Flinders, i posteriorment a la Sir George Williams University, de Mont-real Canadà, on fundà el Centre d’Estudis Europeus Els seus escrits estan dedicats a les protestes populars i la violència collectiva a França i Anglaterra durant les etapes revolucionàries del s XVIII des d’una visió marxista Destaquen The…

Fill d’un funcionari colonial, es formà a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona de París, i del 1954 al 1957 treballà per al Foreign Office Fou professor a la Universitat de Reading 1966-76 i president del Centre for Policy Studies 1979-91 Adherit al laborisme, formà part del govern de Harold Wilson Europeista convençut posició que exposà en Europe the Radical Challenge , 1973, abandonà el partit el 1975 en considerar-lo poc compromés amb aquest projecte i passà al partit conservador, el qual l’elegí 1981 membre de la Cambra dels Lords Per les mateixes raons, posteriorment 1997 passà als…

El 1931 anà a viure amb la seva família a Mallorca, on aprengué el català i es familiaritzà amb la figura i l’obra de Ramon Llull, de les quals es convertí en un dels principals estudiosos El 1941 fou enviat a servir a l’exèrcit a Birmània actual Myanmar, on combaté a la Segona Guerra Mundial Resultat de l’estada fou el seu primer llibre publicat Chinese Triad Societies 1946 De retorn a la Gran Bretanya, estudià llengües modernes castellà, francès i català a la universitat d’Oxford, on es doctorà 1986 Començà a ensenyar-hi l’any 1952, hi fou nomenat Fellow del St Catherine’s…

Especialista en història medieval Estudià a l’Escola Normal Superior de París Després d'una estada d’estudis a la Universitat Carles de Praga 1947-48, d’on tornà després del cop que instaurà el comunisme a Txecoslovàquia, fou professor a París i Lilla, i el 1958 ingressà al CNRS Centre National de la Recherche Scientifique de París El 1960 s’incorporà a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials EHES, on tingué com a mentor Fernand Braudel i on, des del 1962, ocupà diversos càrrecs a la direcció fins a la jubilació 1977  Des del 1969 coordinà durant molts anys la revista…

De pares jueus russos no religiosos, el 1969 es graduà en història a Cambridge, on també completà el doctorat el 1972 Posteriorment fou professor d’història moderna de França fins el 1978 Després d’una estada a la Universitat de Califòrnia, retornà a la Gran Bretanya el 1980 i fou professor de ciències polítiques a la Universitat d’Oxford fins el 1987, que passà a la Universitat de Nova York, on ocupà la càtedra Erich Maria Remarque d’estudis europeus Escriví diversos llibres sobre l’Europa contemporània, especialment sobre l’esquerra francesa de la postguerra  Socialism in…