Resultats de la cerca

La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren…

Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis fúnebres…

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de Barcelona,…

Ingressà el 1850 a la Companyia de Jesús i féu el noviciat a Nivelles Bèlgica Passà a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins el 1860 El 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on es desvetllà la seva vocació d’historiador i publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1868 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia Aquell mateix any 1868 l’expulsió dels jesuïtes el portà a Vals-prèp-de-Lo-Puèi Alvèrnia, on estudià els dominis dels templers de Velai i publicà Tablettes historiques de la Haute Loire 1870 Poc després…

Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978 exercí tasques…

Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí a la…

Vida Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per la músicologia, la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València, on es doctorà en dret En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…