Resultats de la cerca

Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’atletisme a Catalunya 2012…

Llicenciat en història a la universitat de Califòrnia Santa Cruz el 1971 Passà una llarga temporada becat a Vic i a Barcelona, ciutats als arxius de les quals féu treball de recerca Especialitzat en història medieval, es doctorà el 1978 a Berkeley, on fou deixeble de Thomas N Bisson Posteriorment ha estat professor d’història a la universitat de Vanderbilt Tennessee del 1979 al 1997 i actualment és professor d’història medieval a la Universitat de Yale Ha estudiat la pagesia catalana sota el feudalisme i la importància de l’Església en la societat catalana medieval, sobre els quals ha…

Es llicencià en història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat història moderna Doctorat el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona 1983, des del 1980 és professor en aquesta universitat, d’on des del 1997 és catedràtic Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres, com ara Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya 1995 i La població catalana a l’època moderna 10 estudis 1996 Ha estudiat també la història social Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII , 1986, amb A…

El 1967 es llicencià a la National University of Ireland Establerta a Catalunya des del 1968, el 1975 obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona Tres anys més tard s’hi doctorà en l’especialitat d’història moderna Del 1991 al 2018 fou catedràtica d’història contemporània a la UB, i posteriorment n’ha estat nomenada catedràtica emèrita Especialitzada en història de les dones, introduí aquesta matèria d’estudi a Catalunya i a l’Estat espanyol i n’és autora de diversos treballs Mujeres libres España 1936-1939 1975, reeditat diverses vegades i traduït al…

El 1938 la seva família, d’origen jueu, s’establí als Estats Units fugint del nazisme Graduat el 1944 per la Universitat de Richmond, el 1945 obtingué un màster per la Universitat de Chicago, i el 1951 el doctorat Molt implicat en la lluita pels drets civils als Estats Units, des del 1950 exercí la docència successivament al Philander Smith College Arkansas i a la Dillard University de Nova Orleans, centres d’ensenyament superior creats expressament per a afroamericans, i fou un membre actiu de la National Association for the Advancement of Colored People NAACP El 1965 s’incorporà com a…

Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó  a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…

Trajectòria acadèmica Deixeble de Joan Mercader i Riba , participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en 1960-70, i cursà la carrera de Filosofia i Lletres Secció d’Història a la Universitat de Barcelona entre els anys 1969 i 1973 Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim Els Padró d’Igualada 1642-1682 , dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral  Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII , que llegí el 1980 Des de l’any 1974 exercí com a…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…