Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Marcelino Menéndez y Pelayo

Marcelino Menendez y Pelayo
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador de la cultura.
Deixeble, a Barcelona, de Llorens i Barba i de M Milà i Fontanals 1871-73, el qual el feu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers A Barcelona es guanyà l’amistat duradora d’A Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta 1873 A Madrid 1873-75, on es doctorà, rebé l’empremta de C Rosell, J Amador de los Ríos i L Bardón restà impermeable al krausisme imperant El 1874 s’havia llicenciat a Valladolid, on G Laverde l’emmenà…
Francesc Xavier Llampilles
Cristianisme
Historiografia
Literatura
Assagista i historiador de la cultura.
Vida i obra Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas…
, ,
Jean-Jacques-Achille Bertrand
Historiografia
Historiador occità, especialitzat en temes de cultura catalana.
El 1922 fou nomenat director de l’Institut Francès de Barcelona, que procurà de transformar en un centre difusor de la cultura francesa i en cercle d’estudi de les relacions culturals entre França i Catalunya És autor de Cervantes et le romantisme allemand 1914, Antoni Rubió i Lluch 1928, Barcelone, cité d’art et de sciences 1932, La littérature catalane contemporaine 1933 i Un grand comparatiste Puig i Cadafalch 1951
Alessandro Portelli
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura i de la cultura.
Professor de literatura angloamericana a la Universitat de Roma Dirigeix la revista I giorni cantati Els seus treballs se centren preferentment en la cultura popular i es basen en les línies d’investigació de la història de les mentalitats i de l’antropologia cultural —amb punts de contacte amb els treballs que en altres camps han realitzat C Ginzburg i E P Thompson— Entre les seves obres destaquen Conrad l’imperialismo imperfetto 1973, amb R Oliva, La canzone popolare in America 1977, Canzoni 1977, Bianchi e neri nella letteratura americana 1977 i Il re nascosto Saggio su…
Jakob Burckhardt
Art
Historiografia
Historiador de la cultura i tractadista d’art.
Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la…
Giuliana Di Febo
Historiografia
Historiadora italiana i catedràtica d’història de la cultura hispànica de la Universitat de Roma III.
Les seves investigacions s’han centrat en l’anàlisi de les relacions entre règim franquista i mentalitat religiosa com a instrument de política de masses, amb títols com Resistencia y movimiento de mujeres en España, 1936-1976 1979, La Santa de la Raza Teresa de Ávila Un culto barroco en la España franquista 1937-1962 1988 i Ritos de guerra y de victoria en la España franquista 2002 També ha escrit obres amb altres especialistes, entre les quals destaquen Spagna anni trenta Società, cultura, istituzioni 1993, Il franchismo 2003 i Fascismo y Franquismo, cara a cara Una perspectiva…
Ignasi Casanovas i Camprubí
Filosofia
Historiografia
Filòsof i historiador de la cultura.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic Residí a Barcelona des del 1905 Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica féu conferències sobre La religió natural 1907, Teoria de la revelació 1908, El fet de la revelació, La transcendència de la revelació 1908 i El nostre estat social 1910 Collaborà amb Josep Torras i Bages en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologètica de Balmes 1910 En estètica, tot i partir de Milà i Fontanals i de Torras i Bages, fou més classicista Poètica d’Aristòtil…
Horaci Chauvet
Portada de La Veu del Canigó (Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana, Perpinyà)
© Fototeca.cat
Historiografia
Periodisme
Historiador i periodista.
Dirigí la revista La Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català-rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23 i collaborà en La Renaissance Catalane El 1921 creà l’associació catalanista La Colla del Rosselló Autor de Tocs de guerra 1916, poesies en català, i d’obres sobre folklore, com Charmes du Roussillon 1933 i Folklore du Roussillon 1943 Com a historiador escriví, entre d’altres, La politique roussillonnaise 1934 i una Histoire du Roussillon 1952, de tendència francesitzant, que contradiu l’activitat dels seus anys joves El 1954 publicà també François Arago et son temps , i el 1958,…
Wilhelm Heinrich von Riehl
Historiografia
Literatura
Historiador de la cultura i novel·lista alemany.
Estudià teologia, filosofia i història i fou professor a Munic i director del Museu Nacional de Baviera Els seus coneixements de la història i les tradicions populars es reflecteixen en Kulturgeschichtliche Novellen ‘Contes historicoculturals’, 1856 La seva millor obra és la Naturgeschichte des deutschen Volkes ‘Història natural del poble alemany’, 1851, que marcà l’inici de l’etnografia moderna
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Historiografia
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…
, ,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina