Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…

Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica i publicà Viatge entorn del meu pessebre 1957 Conreà també la pintura fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985 Destacà especialment com a historiador i crític d’art Publicà molts treballs sobre aspectes concrets i anecdòtics de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica Cal destacar  600 anys de Plaça Nova 1955 …

Fou inspector d’ensenyament S’especialitzà en estudis sobre literatura hispànica i publicà, entre altres obres, Espagne et Provence, études sur la littérature du Midi de l’Europe 1857, reeditat el 1866 amb el títol Les troubadours et leur influence sur la littérature du Midi de l’Europe , en què tingué la collaboració de Manuel Milà i Fontanals a propòsit d’Ausiàs Marc

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic del departament d’Història Medieval Els seus primers treballs foren dedicats a la relació entre el comerç i l’economia La Corona de Aragón y el reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV , 1986, tema al qual continuà dedicant estudis posteriors, com el capítol “Activitats econòmiques” que, juntament amb Gaspar Feliu, escriví per al volum III de la Història de Barcelona 1992 L’altre camp de les seves investigacions fou la història social, principalment les reaccions multitudinàries enfront els terratrèmols en la societat…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els…

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn de nit Un…

Llicenciat en Geografia i Història l’any 1970 i doctor en història per la Universitat Literària de València 1972, fou professor ajudant d’Història Medieval d’aquesta institució en 1972-77, any que guanyà per oposició la plaça de professor adjunt d’universitat en la disciplina d’Història d’Espanya a l’Edat Mitjana Facultat de Filosofia i Lletres Ha estat titular de l’Institut de Cooperació Iberoamericana a Madrid durant els anys 1989-92 i és acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, des de l’any 1984, entitat propera al blaverisme , bé que Ferrer evolucionà cap a postures…

Trajectòria acadèmica Deixeble de Joan Mercader i Riba , participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en 1960-70, i cursà la carrera de Filosofia i Lletres Secció d’Història a la Universitat de Barcelona entre els anys 1969 i 1973 Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim Els Padró d’Igualada 1642-1682 , dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral  Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII , que llegí el 1980 Des de l’any 1974 exercí com a…

El 1938 la seva família, d’origen jueu, s’establí als Estats Units fugint del nazisme Graduat el 1944 per la Universitat de Richmond, el 1945 obtingué un màster per la Universitat de Chicago, i el 1951 el doctorat Molt implicat en la lluita pels drets civils als Estats Units, des del 1950 exercí la docència successivament al Philander Smith College Arkansas i a la Dillard University de Nova Orleans, centres d’ensenyament superior creats expressament per a afroamericans, i fou un membre actiu de la National Association for the Advancement of Colored People NAACP El 1965 s’incorporà com a…