Resultats de la cerca

Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, després de la destrucció de Jerusalem, hi escriví Περì τοῦ ιουδαïκοῦ πολέμου ‘Història de la guerra jueva’, 77-78 i Ιουδαï`η αρχαιολογία ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia El 1482 fou publicada a Barcelona la traducció catalana Antiquitats judaiques , feta sobre una versió llatina anterior, de la qual només se sap que fou corregida pel frare mercedari Pere Llopis

Les seves obres reflecteixen la seva ideologia filocomunista dins el marc d’uns fets inspirats generalment en experiències seves les viscudes a la Xina, a La tentation de l’Occident 1926, Les conquérants 1928 i La condition humaine 1933, premi Goncourt, que tracta dels problemes de la consciència moderna sobre la vida i la mort, en els camps polític i moral les viscudes a la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, en la qual participà, amb els republicans, a L’espoir 1937 en féu un film Sierra de Teruel i les viscudes dins la resistència francesa, durant la Segona Guerra Mundial, a La lutte avec…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’ El Telégrafo  i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872 i conegué Josep Antoni Buxeres , qui el dirigí cap a la investigació històrica dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’estudi de les institucions catalanes medievals, amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes En collaboració amb Josep Pella i…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…