Resultats de la cerca

El 1938 la seva família, d’origen jueu, s’establí als Estats Units fugint del nazisme Graduat el 1944 per la Universitat de Richmond, el 1945 obtingué un màster per la Universitat de Chicago, i el 1951 el doctorat Molt implicat en la lluita pels drets civils als Estats Units, des del 1950 exercí la docència successivament al Philander Smith College Arkansas i a la Dillard University de Nova Orleans, centres d’ensenyament superior creats expressament per a afroamericans, i fou un membre actiu de la National Association for the Advancement of Colored People NAACP El 1965 s’incorporà com a…

Deixeble de G Beloch, tingué la càtedra d’història antiga a Torí i a Roma, de la qual fou desposseït pel règim feixista 1931 Excavà a Creta i a la Cirenaica Escriví una Storia della Repubblica Ateniese 1898 i una Storia dei Romani 1907

Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 i hi ensenyà humanitats i filosofia, a Barcelona Després de l’exili del 1767, s’establí a Ferrara i a Gènova, on publicà 1778-81 els seus sis volums del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola amb traducció castellana a Saragossa en 1782-84, seguits d’un volum setè amb les seves polèmiques amb G&Tiraboschi i S&Bettinelli Roma, 1781 Saragossa, 1786 Més que d’història literària es tracta d’història de la cultura hispànica una defensa dels escriptors…

Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, collaborà en diverses publicacions catalanes i estrangeres, i fou crítica d’art a Destino i La Vanguardia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74 i de l’escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró 1971-75 Realitzà el muntatge de diverses exposicions Maillol, Gargallo, Matisse, etc Catedràtica de llengua i literatura franceses de la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’entre les seves publicacions és especialment remarcable la seva tesi doctoral sobre Francis Picabia 1985, obra bàsica per a…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…

Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Josep Martí…

Residí des de molt jove a Madrid Estudià a la Universidad Complutense Doctorat el 1966 en història contemporània, fou catedràtic per la Universitat de València 1977 i per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1981 Tingué una breu trajectòria política, iniciada en el moviment antifranquista universitari i continuada després a la Federación Popular Democràtica 1974 Posteriorment, el 1977 ingressà a la UCD i en 1979-82 fou director de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus Des d’aquest càrrec negocià el retorn del Guernica de Picasso Destituït, abandonà la política activa i se centrà en…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat 1869 i des del 1881 succeí el seu mestre, Antoni Bergnes de les Cases, en la càtedra de llengua grega, càrrec que exercí durant vint anys Fou així mateix deixeble de Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Francesc X Llorens i Barba Coneixedor de molts idiomes, estudià especialment el retoromànic i els cants populars de l’Engadina Publicà texts literaris medievals Jafudà, Eiximenis El seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts 1888 fou dedicat a la influència de la…

Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lullià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona Després d'exercir la docència en diversos centres d’ensenyament de Palma, el 1973 s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears , de la qual el 1984 guanyà la càtedra d’història de les Illes Balears, que ocupà fins a la jubilació 2005 Fou també director dels departaments d’Història Moderna i Contemporània i de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, del Servei de Biblioteca i Documentació i conservador del Patrimoni…