Resultats de la cerca

Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la història, al moment…

Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista…

Militant del PCI en la seva joventut, a partir del 1956 trencà amb el marxisme gramscià i entroncà amb la tradició liberal i positivista, fins a esdevenir, amb els anys, un anticomunista militant Els primers anys seixanta treballà en l’anàlisi del jacobinisme i del democratisme radical i republicà a Itàlia L’Italia jacobina , 1964 En la segona meitat dels anys seixanta passà a ocupar-se del feixisme, que analitzà com a fenomen global i com a fenomen específicament italià amb multitud de publicacions entre les quals destaquen Le interpretazioni del fascismo 1969, Antologia sul…

Fill d’un funcionari colonial, es formà a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona de París, i del 1954 al 1957 treballà per al Foreign Office Fou professor a la Universitat de Reading 1966-76 i president del Centre for Policy Studies 1979-91 Adherit al laborisme, formà part del govern de Harold Wilson Europeista convençut posició que exposà en Europe the Radical Challenge , 1973, abandonà el partit el 1975 en considerar-lo poc compromés amb aquest projecte i passà al partit conservador, el qual l’elegí 1981 membre de la Cambra dels Lords Per les mateixes raons, posteriorment 1997 passà als…

El 1938 la seva família, d’origen jueu, s’establí als Estats Units fugint del nazisme Graduat el 1944 per la Universitat de Richmond, el 1945 obtingué un màster per la Universitat de Chicago, i el 1951 el doctorat Molt implicat en la lluita pels drets civils als Estats Units, des del 1950 exercí la docència successivament al Philander Smith College Arkansas i a la Dillard University de Nova Orleans, centres d’ensenyament superior creats expressament per a afroamericans, i fou un membre actiu de la National Association for the Advancement of Colored People NAACP El 1965 s’incorporà com a…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

Procedent d’una família jueva de pare britànic i mare austríaca que s’establí a la Gran Bretanya el 1933, estudià a la Universitat de Cambridge i des del 1947 fins a la jubilació 1982 fou professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres, del qual fou nomenat posteriorment professor emèrit i president El 1978 fou elegit membre de la British Academy El 1936 s’afilià al Partit Comunista i donà suport públicament a l’URSS, bé que des de les revoltes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 fou cada cop més crític envers els sistema soviètic, i als anys setanta donà suport a l’…

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…