Resultats de la cerca

Seguí la carrera eclesiàstica, i com a historiògraf de la cort de Cosme I de Mèdici escriví la monumental obra Istorie Fiorentine 1600-41, seguint un mètode analític i documental Cal notar també, d’entre les seves obres, els Opuscoli , recollits i publicats entre el 1637 i el 1642, i Discorsi sopra Cornelio Tacito 1574, obra política, influïda per les idees de la Contrareforma

Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Torí 1770, però en fou desposseït per les seves idees nacionalistes Entre el 1769 i el 1772 publicà la seva obra fonamental, Le rivoluzioni d’Italia És autor també d' Essai sur la vie et le regne de Frédéric II 1788 i de Storia delle rivoluzioni della Germania 1804 El 1804 es traslladà a París, on fou nomenat bibliotecari imperial

Es llicencià en dret a Barcelona 1853 D’idees carlines, en la seva Historia general de España y de sus Indias 1864 atacà els liberals El 1868 fou premiat als jocs florals el seu estudi Lo siti de Girona en l’any 1809 1868 Publicà també Los dioses de Grecia y Roma 1880-81 i un gran nombre de traduccions al castellà Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses 1752, History…

Professor a les universitats d’Estrasburg, Friburg de Brisgòvia i Berlín, fou destituït pels nazis 1933 El 1947 fou nomenat rector de la Universitat Lliure de Berlín-Dahlem De primer estudià l’edat mitjana, i posteriorment es dedicà a la història de les idees Defensà un cert neoidealisme, en el qual es basen les seves crítiques al pragmatisme polític de l’estat bismarckià Obres principals Weltbürgertum und Nationalstaat ‘Burgesia mundial i estat nacional’, 1908, Die Idee der Staatsraison in der neueren Geschichte ‘La idea de raó d’estat en la història contemporània’, 1924 i Die…

Abandonà els estudis a Oxford i amb Coleridge formà part dels pantisòcrates Residí dos anys a la península Ibèrica foren fruit d’aquesta estada les Letters Written in Spain and Portugal 1797 Defensor de les idees revolucionàries, desillusionat pel seu procés, esdevingué extremament conservador i collaborà a Quarterly Review La seva obra poètica és molt extensa, des de Poems 1794 fins a A Vision of Judgement 1831 Els quatre poemes èpics Thabala, the Distroyer 1810, Madoc 1805, The Curse of Kehama 1810 i Roderick, the Last of the Goths 1814, reflecteixen el seu interès històric i antropològic…

Fou membre de la Societat Filosòfica Exiliat a França 1824-32, per les seves idees liberals, en tornar-ne contribuí a la introducció del pensament científic modern als Països Catalans Físic, geòleg i arqueòleg, recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835, collaborà en l’organització del museu arqueològic de Barcelona i fou professor i president de l’Acadèmia de Ciències, on llegí diversos treballs Publicà, entre altres obres, De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña 1834, Descripción de un Atlas catalán 1839,…

Especialitzat en història contemporània dels Balcans i de Turquia, des del 1983 és professor d’història contemporània i actual a la Universitat Autònoma de Barcelona Es doctorà per aquesta universitat el 1987, amb una recerca sobre el feixisme romanès en el període d’entre guerres Dirigeix el Grup de Recerca en Història Actual i la plataforma d’intercanvi d’idees Eurasian Hub Ha publicat diversos llibres sobre l’Europa de l’Est, entre els quals La mística del ultranacionalismo historia de la Guardia de Hierro, Rumanía, 1919-1941 1989 La paz simulada, una historia de la Guerra Fría, 1941-1991…

Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de l’histoire 1982, Marx et…

De rang aristocràtic, fou deixeble de Sòcrates, però no arribà a comprendre'n l’actitud moral i crítica Home d’una gran acció, lluità al costat del poder oligàrquic contra els demòcrates En vèncer Trasibul 403, restà al marge de tota activitat política L’any 401 s’enrolà en l’expedició de Cir el Jove, malgrat els consells de Sòcrates Fallida l’empresa a Cunaxa, Xenofont tingué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris grecs Empès per les seves idees aristocràtiques i per una actitud panhellènica hostil a Pèrsia, comandà 400 els mercenaris a favor d’Esparta i lluità a l’Àsia Menor A…