Resultats de la cerca

Fou arxiver de la diputació provincial de Girona i catedràtic dels instituts d’Eivissa i Palma Publicà Sant Pere de Roda 1930, L’Empordà a la guerra carlina 1931, Reyes y corsarios 1935, El libro de Vizcaya 1936, Quevedo, su tiempo, su vida, su obra 1947, i Moratín, su vida y su época 1958

Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo 1929 Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morel-Fatio Fou redactor de L’Almudaina de Palma 1898-1900 quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca 1904 i Bibliografía de la Historia de España 1921

Catedràtic d’ensenyament mitjà a diversos instituts d’Andalusia i Madrid des del 1940, s’especialitzà en temes d’història social de l’edat moderna Entre els seus treballs cal esmentar La sociedad española en el siglo XVIII 1956, Política y hacienda de Felipe IV 1960, els dos volums de La sociedad española en el siglo XVII 1964-70, Crisis y decadencia en la España de los Austrias 1969, Los judeoconversos en España y América 1971, Hechos y figuras del siglo XVIII español 1973, Sociedad y estado en el siglo XVIII español 1976 i, en collaboració, Historia de los moriscos 1978 A més, redactà el…

Es llicencià en història i en dret a la Universitat de Barcelona, on coincidí amb Jaume Vicens i Vives El 1933 esdevingué professor de geografia i història a l’institut de segon ensenyament de Terrassa, que dirigí més tard Mobilitzat el 1937, en acabar la guerra civil de 1936-39 fou professor dels instituts de Màlaga 1940-41 i Figueres 1941 i catedràtic dels de la Seu d’Urgell 1941-42 i Girona del 1943 en endavant, del qual acabà essent director 1960-69 Es donà a conèixer amb llibres de text d’història d’una qualitat excepcional Hispania , 1944, reeditat tretze vegades Ágora ,…

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal , amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva i de Reus i al Joan Boscà de Barcelona El 1993…

Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús i feu el noviciat a Nivelles Bèlgica Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins al 1860 A partir de llavors i fins al 1866 anà a Carrión de los Condes Lleó, on ensenyà exegesi i llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…