Resultats de la cerca

Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d…

Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…

Estudià filosofia 1841-43 i dret 1844-47 Doctor 1855, fou catedràtic de dret romà 1856 Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València hi fou rector de la Universitat 1868-73 Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica , El Foro Valenciano , Revista de España , Revista de Legislación y Jurisprudencia , etc Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873 Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou president del Congrés…

Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià durant l’Edat Mitjana i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana  Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia , feu el batxillerat a Vic i començà els estudis de filosofia i lletres i de dret a la Universitat de Barcelona 1943-46, però es llicencià a la Universitat de València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Retornà a Vic i, entre 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent…

Vida i obra Tercera generació familiar amb vocació jurídica —net d’advocat i fill de procurador dels tribunals—, inicià els estudis universitaris a la Universitat de Barcelona el 1925 a les facultats de Filosofia i Lletres, on conegué Antonio de la Torre, i de Dret 1926-31, on tingué de professor Galo Sánchez Tingué també una notòria actuació política Els anys trenta fou president d’Acció Catòlica i de la Lliga Regionalista a Arenys de Mar Després de les eleccions municipals del 1934 fou regidor de Cultura i Assistència Social, i alcalde segon d’Arenys, des d’on…

Ensenyà dret natural a Heidelberg 1661-67 i a Lund 1667-86 Publicà De statu imperii Germanici ‘La situació de l’imperi germànic’, 1667 i De iure naturali et gentium ‘Del dret natural i de gents’, 1672 Conseller d’estat i historiador a Estocolm, fou cridat a Berlín 1686 com a conseller àulic de Frederic Guillem de Hohenzollern Intèrpret de la nova consciència laica i burgesa, desenvolupà el jusnaturalisme

Estudià a Salamanca, Osca i Saragossa Fou batlle general d’Aragó 1641, lloctinent de la cort de justícia d’Aragó 1643, advocat fiscal i patrimonial del regne 1647, jurat en cap de Saragossa 1651, regent de la cancelleria 1652, regent del Consell d’Aragó 1660 i justícia d’Aragó 1677 És autor, entre altres obres, de Tractatus pro jurisdictione Regii Quaestorii tuenda 1644, Dissertatio fiscalis de jurisdictione Ducis Bellis juxta Foros Aragoniae 1668 i Brevis discussio ad intelligentiam Fororum Aragoniae de Coenis 1678 Foren igualment juristes els seus fills José de Exea y Descartín , canonge de…

Participà en les lluites polítiques entre els cantons de la federació President del gran consell de Zuric, a causa de pressions polítiques, provocades per la seva obra Psychologische Studien über Staat und Kirche ‘Estudis psicològics sobre l’Estat i l’Església’, 1844, dimití i es traslladà a Munic 1847 La seva obra fonamental és Allgemeines Staatsrecht ‘Dret públic general’, 1851-52 Des del 1861 ocupà la càtedra de dret constitucional a Heidelberg Continuador del pensament de Savigny, fou un dels fundadors de l’Institut de Droit International de Gant 1873

Defensà la cultura eslava contra les opinions de Mommsen És autor d’un centenar d’obres de temàtica històrica i jurídica, especialment Studia nad prawem polskiem ‘Estudis de dret polonès’, 1855 i Królestwo Polskie, 1295-1370 ‘El regne de Polònia, 1295-1370’, 1919