Resultats de la cerca

Farmacèutic, s’especialitzà en història de Manacor Publicà nombroses monografies locals, entre les quals cal destacar Un alzamiento carlista en Manacor Sa Llorençada 1945, sobre els fets del 10 d’agost de 1835, i una Historia de Manacor 1966, que comprèn fins al s XIX És autor també de diverses obres teatrals en català, algunes de les quals recollides en volum el 1936

Publicà Reloj de enamorados Primera parte 1566, cançoner on figuren diverses poesies d’ell en català, Historia y fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575, Cuaderno espiritual 1577, vuit romanços pietosos i Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario 1589, miracle del qual ell i el seu germà havien estat protagonistes i exemple de degeneració dels actes sacramentals a fets concrets i locals

Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i fou professor de l’Institut Ramon Llull de Palma Fou acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia Ordenà una bona part dels arxius municipals de les Balears i publicà els catàlegs, sovint acompanyats de notícies històriques locals Entre les seves monografies es destaca la Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca 1973

D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers 1984 i Sabadellencs morts en l’exili 1986 Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar , ambdós en curs de publicació El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt

Sacerdot 1885, fou destinat a Cuba 1895 i a l’hospital militar de Barcelona 1915 Collaborà sovint en la premsa barcelonina, especialment en “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico” Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals Sort y comarca Noguera-Pallaresa 1906, Villafranca del Panadés 1909, El vino en Cataluña 1911, La batalla de Lepanto 1911, Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta 1913, Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza 1914

Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor Es llicencià en dret Formà una copiosa collecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera 1890, de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista 1934 Collaborà en la revista Catalana 1919-26, en el Boletín de l’Academia de la Historia i en publicacions locals, i fou membre corrresponent de l’Acadèmia de Bones…

Especialitzat en la història i la recerca locals de l’Anoia, publicà  Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme 1960, La Pobla de Claramunt evolució economicosocial d’un municipi de la comarca d’Igualada 1965, Un vilatge dels Cardona-Medinaceli a Catalunya 1968, Fenologia de la comarca d’Igualada 1970, Mil anys d’història del castell de Tous el govern dels frares Jerònims 1981 i Història de 12 poblacions de la comarca d’Anoia 1986 Des del 1952 fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, del qual fou secretari 1969-79, president 1982-85 i sotsdirector 1990-96 El…

Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on…

Llicenciat en dret 1877 i afiliat al partit conservador, ocupà, entre altres càrrecs, la presidència de la diputació 1914-15 i l’alcaldia 1907 i 1917 de València Collaborà a Las Provincias —sovint amb el pseudònim Yola — i al seu almanac, on dirigí la secció arqueològica, a El Archivo i a d’altres publicacions locals Nomenat cronista provincial 1891, collaborà activament en la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana, del qual fou degà 1915-24 Fou membre de les acadèmies de Sant Carles, de San Fernando i de la Historia, de Lo Rat-Penat, i director del Museu de Belles Arts…

Fundà i dirigí diversos periòdics locals La Espingarda , 1861 El Eco de Gerona , 1864 La Crónica de Gerona , 1864 La Revista de Gerona , 1876 Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí 1875 És autor d' Escritores gerundenses 1867, Memorias literarias de Gerona 1873, El sitio de Gerona 1881, Obispos de Gerona 1889, Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany 1889, Tossa, noticias históricas 1883 i d’altres monografies d’història local Com a poeta,…