Resultats de la cerca

Autodidacte, és autor d’importants contribucions a la història de Mataró i de la marina catalana, com El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana 1953, Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya 1954-55, on per primera vegada fou posat de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378, La ciutat de Mataró 1956-61, actualitzada el 2000 amb el títol de  Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània , Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de…

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, collaborà amb els diaris  Tele/eXprés ,  El Correo Catalán ,  El Noticiero Universal  i  Avui , i el setmanari Presència  Fundà i escriví en el setmanari, posteriorment diari,  El Maresme  1969-84 i la revista mensual  Mataró   Escrit  1986-93 Fundador del Grup de Premsa de Mataró, participà de la fundació de l’Escola Anxaneta de Mataró i presidí l’Agrupació Sardanista Santa Anna 1962-65 Fou soci del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i redactor de la seva publicació anomenada Fulls  i vicepresident de l’…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró Treballà en la restauració artística al Museu d’Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputació i en el departament d’arqueologia de la Universitat de Barcelona Amb tot, les seves recerques i treballs se centren sobretot a Mataró, d’on fou Comissari d’Excavacions arqueològiques i on dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de la Ciutat És autor de nombroses publicacions illustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus, que són un model d’exactitud i metodologia Cal destacar Notes històriques de Mata 1933,…

Fundà a Mataró l’Obra de Sant Francesc 1945, dedicada a la restauració d’ermites de la comarca Fou director de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes 1961, Valldeig 1966 i, de més importància, Santa Maria de Mataró , en dos volums 1968-70

Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració publicà El monasterio de Ripoll 1872, Santa María de Ripoll 1875, Santa María del Monasterio de Ripoll 1878 i La crema de Ripoll, 1839 1896, obres útils però de poca crítica històrica Collaborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions una sobre Hero i Leandre i de monografies sobre temes històrics i arqueològics, dins una línia més literària que crítica, però…

Vida i obra Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas…

En plena Renaixença, les seves obres constituïren un exemple de la consciència de l’època sobre l’estreta vinculació entre història i identitat collectiva El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Cronicón de Barcelona Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia 1861, Historia general de la religiosa y militar orden de los caballeros del Temple desde su origen hasta su extinción , en tres volums 1888-89, i, la seva obra més important, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713-…

Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997, volum 6è de la…

Es formà al seminari de Sant Vicenç dels Horts, on va professar com a salesià el 1946 El 1955, després d’ordenar-se de sacerdot anà a Roma, on es llicencià en història de l’església 1957 i posteriorment a Torí, on es llicencià en teologia 1958 Retornat a Barcelona, es llicencià 1962 i es doctorà 1976 en història per la Universitat de Barcelona De 1958 a 2001 fou professor del Centre Teològic Salesià de Martí Codolar, afiliat a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, i també de la Facultat de Teologia de Catalunya 1973-78 Seguidor de Jaume Vicens i Vives , publicà nombrosos llibres i…

Professor de la Universitat de Barcelona d’ençà del 1966, més tard n'ha esdevingut catedràtic d’història moderna Estudiós del món urbà, menestral i mercantil de la Catalunya de l’Antic Règim, ha guanyat diversos premis d’investigació És autor de Los gremios barceloneses del siglo XVIII 1970, Societat i poder polític a Mataró 1718-1808 1974, Economia i societat en el segle XVIII 1975, Comerç i estructura social a Catalunya i València els segles XVII i XVIII 1977 Els anys 1980 la seva investigació se centrà en l’àmbit institucional i en el de la prosopografia, de la qual fou un…