Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Josep Ildefons Gatell i Domènech
Historiografia
Historiador.
El 1854 fou ordenat de sacerdot Fou rector de Sant Joan, a Gràcia 1868-83, i de Santa Anna, de Barcelona, on féu fer importants reformes Collaborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme Publicà una Historia de la Revolución de Septiembre 1875, una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia 1876 i obres religioses en castellà El 1896 estrenà el drama El llenyataire Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona
Joan Subias i Galter
Historiografia
Historiador i crític d’art.
Ingressà al Servei de Monuments i Museus, primer a Girona i després a Barcelona Autor de nombrosos articles en diaris i revistes i de Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1929, El arte popular en España 1948, Un siglo olvidado de pintura catalana 1951, Catedrales y castillos españoles 1954 i El Museo del Prado 1968 Catedràtic d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona jubilat l’any 1967 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1957 i corresponent de San Fernando de Madrid
Rafael María Baralt Pérez
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Historiador, poeta i filòleg veneçolà.
Era de la nissaga dels Baralt d’Arenys de Mar És autor del Resumen de la historia de Venezuela i de diverses obres poètiques, entre les quals Adiós a la Patria El 1845 es traslladà a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i consolidà la seva qualitat d’escriptor i de teoritzador de la política Publicà, entre altres llibres, Libertad de imprenta, i treballà en un Diccionario matriz de la lengua castellana 1854, que la mort no li permeté d’acabar La seva obra més important és el Diccionario de galicismos 1855 Fou administrador de la Imprenta Nacional i director de la Gaceta de Madrid Fou…
Alfredo Sáenz-Rico Urbina
Historiografia
Historiador castellà.
L’any 1944 arribà a Catalunya com a mestre nacional i exercí primer a Cervera i posteriorment a Barcelona, on estudià filosofia i lletres Vinculat a la docència de la Universitat de Barcelona des del 1953, el 1973 n’esdevingué professor adjunt numerari d’història moderna i, del 1974 al 1987, fou secretari de la Facultat de Geografia i Història La seva tesi doctoral, El virrey Amat Precisiones sobre don Manuel de Amat y de Junyent , publicada el 1967, és una referència en l’estudi d’aquest personatge És autor, també, de La educación general en Cataluña durante el Trienio…
Santiago Rodríguez García

Santiago Rodríguez García
© Arxiu Família de Santiago Rodríguez García
Historiografia
Pintura
Literatura
Historiador, pintor i escriptor.
Cursà, a València, els estudis de filosofia i lletres i de belles arts La seva tesi doctoral El arte de las sedas valencianas en el siglo XVIII 1959 se centra en els aspectes artístics de les sedes valencianes, però tracta també d’alguns temes socioeconòmics d’aquesta indústria Fou catedràtic d’anatomia artística a l’Escola Superior de Belles Arts de València, de la qual fou sotsdirector i director 1967-78 i degà quan es convertí en facultat, i professor d’història de l’art a la Universitat de València Fou acadèmic numerari per la secció d’escultura de l’Acadèmia de Belles Arts…
,
Joan-Ferran Cabestany i Fort
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador.
Professor de la Universitat de Barcelona 1964-84, conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 1961-74 i 1990-95 i director del Museu d’Història d’aquesta ciutat 1987-90 i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fou president dels Amics de l’Art Romànic 1983-99 i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1995-2001 Fou membre dels patronats de Santes Creus 1969-2001 i, des del 1994 del de la Seu Vella de Lleida Publicà, entre altres treballs d’història medieval catalana, Alfons el Cast 1960, Expansió catalana per la Mediterrània 1967, ’Cònsols del Mar’ y ‘Cònsols d’…
Antoni Simon i Tarrés
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat història moderna Doctorat el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona 1983, des del 1980 és professor en aquesta universitat, d’on des del 1997 és catedràtic Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres, com ara Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya 1995 i La població catalana a l’època moderna 10 estudis 1996 Ha estudiat també la història social Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII , 1986, amb A…
Jordi Casassas i Ymbert

Jordi Casassas i Ymbert
© CRAI de la Universitat de Barcelona
Historiografia
Historiador.
Feu els estudis de llicenciatura i doctorat 1977 a la Universitat de Barcelona, de la qual des del 1990 és catedràtic d’història contemporània i director del departament homònim Fou codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català Ha estat un dels pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya, la qual cosa el portà a fundar, el 1991, el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals La seva obra s’ha centrat en l’estudi del món intellectual català des del segle XIX fins a la Guerra Civil Espanyola Ha publicat una amplíssima bibliografia…
Frederic Udina i Martorell
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador, arxiver i catedràtic, germà de Santiago Udina i Martorell.
Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la facultat de lletres…
Manuel Mundó i Marcet
Manuel Mundó i Marcet
© Fototeca.cat
Historiografia
Escriptura i paleografia
Historiador i paleògraf.
Germà del pintor Ignasi Mundó i nebot de l’abat Antoni M Marcet , a nou anys ingressà a l’abadia de Montserrat, i hi fou monjo del 1939 al 1967, amb el nom de religió d’Anscari Es doctorà en història de l’Església a Roma el 1950 i en història general per la Universitat de Barcelona el 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i del 1968 al 1989 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic de paleografia i diplomàtica des del 1981 El 1989 fou nomenat catedràtic emèrit Fou arxiver a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78 i director de les biblioteques…