Resultats de la cerca

Contribuí, amb el rector de Rubí Josep Guardiet i Pujol, a l’organització del museu parroquial 1924 Des de l’any 1947 fou el principal collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, en féu possible la consulta pels estudiosos i orientà aquests, amb una gran eficàcia i generositat, en llurs recerques Aquesta absorbent tasca d’arxiver féu que les seves investigacions restessin inèdites

Catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha collaborat a les revistes Estudis i Saitabi i participà en la fundació de Manuscrits el 1985 Entre les seves publicacions destaquen Moriscos i agermanats 1974, amb ECíscar, Las germanías de Valencia 1975, Población, jurisdicción y propiedad del obispado de Girona, siglos XIV-XVII 1976, amb MVMartínez Ruiz, Orígenes de la Inquisición Española El tribunal de Valencia, 1478-1530 1976, Herejía y sociedad en el siglo XVI La Inquisición en Valencia, 1530-1609 1979, Pau Claris La revolta catalana 1980, Las culturas del siglo de…

Especialista en història d’Àfrica S'orientà cap aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987 Ha estat professor a les universitats de Dakar 1979-80 i de Madagascar-CUR d’Antananarivo 1981-83 i ha impartit cursos en diverses universitats europees Des del 1985 és professor de la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Centre d’…

Doctor en teologia 1731, tingué una gran relació amb Gregori Maians , el qual l’influí decisivament en la dedicació a la crítica històrica, i, entre altres tasques, li encarregà una traducció al castellà de la crònica de Jaume I, només encetada, i l’orientà per a l’execució d’una història de València a l’altura dels temps els quatre toms de la qual sembla que Sales, de caràcter impacient i irascible, cremà en un rampell Disputà sovint amb dominicans entre d’altres  Jacint Segura i franciscans, i fins i tot fou denunciat 1752 a la inquisició Fou cronista de la ciutat i Regne de València 1738-…

Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació notarial Ha…

Fill d’un militar lleial a la Segona República afusellat pel bàndol franquista, estudià a la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1945 i es doctorà el 1950 L’any 1953 guanyà per oposició la plaça de professor adjunt d’història general d’Amèrica a la Universitat de Madrid Dedicat inicialment a la recerca sobre Espanya i Amèrica durant l’època moderna, collaborà amb Ciriaco Pérez Bustamante Posteriorment, Jesús Pabón, de qui fou deixeble, l’orientà vers la història de l’Espanya contemporània El 1957 obtingué la càtedra d’història general d’Espanya de la Universitat de Barcelona…

Centrà la seva recerca a la França i la Catalunya medievals, i creà una important escola de medievalisme català als Estats Units Format al prestigiós Departament d’Història del Haverford College i de la Universitat de Princeton, professà en un bon nombre d’universitats nord-americanes Amherst College 1957-60, Brown University 1960-65, Swarthmore College 1965-67, Universitat de Califòrnia Berkeley 1967-87 i Harvard University 1987 Collaborà a les revistes American Historical Review , Bancroftiana , English Historical Review i Speculum  Entre els seus llibres destaca  History   of France 1974…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…

Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…