Resultats de la cerca

Entrà als servites 1566, on canvià el seu nom original de Pietro pel de Paolo Lector en teologia 1574 i doctor 1578, fou nomenat provincial dels servites 1589 i teòleg de la república de Venècia 1606 Acusat de mantenir contacte amb els protestants, els seus escrits foren condemnats a la foguera i ell mateix excomunicat per PauV 1607 La seva gran obra Istoria del concilio di Trento 1608-19, amb el pseudònim Pietro Soave Polano, mostra els aspectes polítics i centralistes del papat com a teló de fons de la reforma

El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634 Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 Fundació i successiu estat de este real monestir , de la qual Jovellanos féu un extracte Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810 Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí

Cronista del regne d’Aragó 1653 Era sacerdot, després d’haver estat casat Publicà el 1666 els seus Anales de Aragón desde el año de 1520 hasta el de 1525 , com a continuació dels Anales de BLde Argensola Com aquest, tracta en realitat de la corona catalanoaragonesa per a la part del Regne de València segueix bàsicament RMde Viciana i per al de Mallorca, VMut La part més original és la que tracta del regne d’Aragó Fa referència també als descobriments d’Amèrica, que intercala cronològicament amb els altres fets Deixà inèdits diversos treballs històrics, com una vida de Felip III…

Del 1813 al 1820 viatjà per Europa i, de retorn a Florència, es dedicà a promoure obres culturals Fundà Antologia 1821 i Guida dell’Educatore 1836 contribuí a la fundació del Giornale Agrario Toscano i, el 1829, a la fundació de la primera casa d’estalvi de Florència Fou protector del Risorgimento i partidari del liberalisme moderat d’Azeglio Promulgat l’estatut del 1848, i obert el Parlament, fou elegit senador i després president del consell 17 d’agost-27 d’octubre Proclamada l’annexió de la Toscana al regne de Sardenya, fou de nou senador 1860 És autor, entre altres obres, de…

Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot amb tendència a resumir l’original, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència de la pressió editorial Deixà inèdits, entre altres treballs històrics, uns Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona , en…

De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855  Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de  Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i  Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou cantiques…

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret Fou un dels primers deixebles de J Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona collaborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M Bloch i L Febvre Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica La lucha por el Valle de Arán Siglos XIII-XIV 1951 El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostella, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València…

La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de les que hom…

Vida Fill d’Albert Dameto i Descatllar, senyor de Bellpuig El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat a Barcelona, Calataiud i Saragossa deixà l’orde 1614 i tornà a Mallorca 1615, on pledejà contra Isabel Font, vídua del seu oncle Nicolau a qui el pare de Joan havia deixat l’herència paterna, de la qual finalment obtingué la finca Les Tanquetes, que formava part del rafal de Son Dameto El 1621 es doctorà en dret el 1631 fou nomenat cronista general del regne de Mallorca pel Gran i General Consell El 30 d’abril de 1630 Dameto els jurats i els síndics clavaris de la Part Forana en…

Fill de Joaquim Rubió i Ors Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingué per mestres M Milà i Fontanals, FX Llorens i Barba, i per condeixeble M Menéndez y Pelayo El 1878 es doctorà a Madrid El 1880 fou nomenat auxiliar de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona El 1885 obtingué la càtedra de literatura general a la Universitat d’Oviedo, i el mateix any, per concurs, fou traslladat a la de Barcelona per cobrir la vacant de Milà i Fontanals Fou nomenat membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1889 El 1904 inicià la seva…