Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Prudenci Galí
Historiografia
Cristianisme
Historiador i bisbe de Troyes (845-861).
D’origen pirinenc, català o aragonès, sembla emparentat amb els comtes d’Aragó, Pallars-Ribagorça i Urgell-Cerdanya Asnar I d'Aragó Antic conseller de Lluís el Piadós i de Carles el Calb, que el posà de bisbe de Troyes, és autor dels Annals reials dits de Saint-Bertin , on explica diversos fets ocorreguts als comtats septimanis i catalans d’ambdues bandes dels Pirineus, notícies que segurament conegué en part a través d’Aleran, comte de Troyes, i també de Narbona, Barcelona, Rosselló i Empúries 848-852
João de Barros
Historiografia
Literatura
Historiador, assagista i novel·lista portuguès.
Ocupà importants càrrecs públics relacionats amb l’expansió colonial portuguesa Com a historiador valorà la geografia econòmica i relativitzà la civilització europea i cristiana Escriví Rhopica Pnefma , obra d’influència erasmiana on, tot defensant l’ortodòxia de Roma, discutí l’escolàstica, desemmascarà el comportament dels clergues, desmitificà la noblesa i posà objeccions a la legalitat de l’origen del poder i de la propietat Dedicà els darrers anys de la seva vida a la realització d’una obra de grans proporcions, les Décadas da Ásia , sobre l’expansió portuguesa a l’Orient
Francisco Manuel de Melo
Historiografia
Història
Militar
Historiador i militar portuguès.
Passà al servei de Felip IV de Castella 1629 Enviat als Països Baixos amb els terços portuguesos, participà en la batalla naval de les Dunes 1639, i el 1640 fou incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, que li confià la tasca de cronista de la guerra dels Segadors Assistí a la derrota castellana de Montjuïc gener del 1641 poc després, fou pres acusat de revoltar els portuguesos enrolats en l’exèrcit castellà Alliberat per manca de proves, fugí a Portugal i es posà al servei de Joan IV, el nou rei portuguès Anà a Londres a negociar el tractat angloportuguès 1642 poc després, acusat d’…
Agustí Vehí i Castelló
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn de nit Un…
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Historiografia
Historiador.
Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1759 Exiliat a Itàlia el 1767, estudià dret a Bolonya 1755-59, on contribuí a la fundació de les Memorie enciclopediche Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals es destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma, 1786 La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en 20 volums Madrid, 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma només aconseguí de publicar en italià els dos primers volums Foligno, 1781 Florència, 1787, i en deixà quatre d’inèdits en castellà La part…
Joan Lluís Marfany i Garcia
Historiografia
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític i professor.
Vida i obra Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1967, fou professor a l’Escola d’Estudis Hispànics de la Universitat de Liverpool 1972-2008 Deixeble de Joaquim Molas , erudit, assagista brillant i agosarat, cerca una alternativa per a la història literària sovint a través de la interpretació ideològica, influït per Gramsci Collaborador en revistes i en la premsa diària Serra d’Or , Avui , El País , L’Avenç , Els Marges, Poemes , ha publicat antologies de poesia catalana medieval Ideari d’Anselm Turmeda, Poesia catalana del segle XV i Poesia catalana medieval , de…
,
cronicó
Historiografia
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels s. XVII-XIX, des de Pèire de Marca a Jaume Villanueva.
Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…
Josep Manuel Minyana i Estela
Historiografia
Historiador.
Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí, a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre…
,
Joaquim Salarich i Verdaguer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Metge, historiador i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…
, ,
Max Cahner i Garcia
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Historiografia
Literatura
Editor, polític i historiador de la literatura.
De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…
, ,