Resultats de la cerca

Fou vocal del Club Natació Atlètic 1953 i secretari 1954-62 Vocal, per elecció, de la Federació Catalana de Natació 1963-66 i secretari general de la mateixa 1967-84 i, més tard, de nou vocal ocupant la presidència de les comissions de màsters, rècords, estadístiques i guardons 1995-2011 El 1958 s’integrà al Collegi Català d’Àrbitres i en fou vocal 1959, 1960 i secretari 1961, 1962, 1963 En l’àmbit estatal també fou àrbitre 1965, a més de membre del comitè tècnic dels Campionats d’Europa de Barcelona 1970 Dins de la federació espanyola fou component de les comissions de …

Considerat com l’intellectual més important sorgit a la congregació dels mequitaristes L’obra poètica fou reunida en cinc volums amb el títol de Cants 1857-58 Els seus treballs d’investigació Records de la pàtria armènia 1869-70, L’Armènia pintoresca 1870, etc, foren traduïts a diversos idiomes, però es ressenten d’una manca de rigor crític

Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor Es llicencià en dret Formà una copiosa collecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera 1890, de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista 1934 Collaborà en la revista Catalana 1919-26, en el Boletín de l’Academia de la Historia i en publicacions locals, i fou membre corrresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900 Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara 1926, i diverses obres en les quals mantenia la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica, mancades, però, de crítica històrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929, La verdad sobre el descubrimiento de América 1931 Fou director tècnic de l’Arxiu Històric…

Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la civilització grega’,…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró Treballà en la restauració artística al Museu d’Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputació i en el departament d’arqueologia de la Universitat de Barcelona Amb tot, les seves recerques i treballs se centren sobretot a Mataró, d’on fou Comissari d’Excavacions arqueològiques i on dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de la Ciutat És autor de nombroses publicacions illustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus, que són un model d’exactitud i metodologia Cal destacar Notes històriques de Mata 1933, Orígens i fets històrics de…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’"El Telégrafo” i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872, i es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals Per indicació de Josep Antoni Buxeres, investigà els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en collaboració amb Josep Pella i Forgas, publicà Las cortes catalanas 1876, Lo sometent 1877 i Los fueros de Cataluña 1878, que assenyalaren una nova orientació…

Dirigí el periòdic satíric El Hongo 1841, féu crítica teatral en El Sol , i publicà articles sobre Catalunya i la Corona d’Aragó en Diario de Barcelona Amb el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada i amb llenguatge gairebé sempre arcaïtzant, publicà diverses poesies plenes d’erudició històrica Escriví també alguns drames històrics, com Roger de Flor 1845 Decidit animador del moviment anomenat Renaixença , des del Diario de Barcelona demanà 1854 la restauració dels Jocs Florals, dels quals el 1859 fou un dels set primers mantenidors, així com el 1883 i el 1884, i president el 1865 hi obtingué…

De rang aristocràtic, fou deixeble de Sòcrates, però no arribà a comprendre'n l’actitud moral i crítica Home d’una gran acció, lluità al costat del poder oligàrquic contra els demòcrates En vèncer Trasibul 403, restà al marge de tota activitat política L’any 401 s’enrolà en l’expedició de Cir el Jove, malgrat els consells de Sòcrates Fallida l’empresa a Cunaxa, Xenofont tingué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris grecs Empès per les seves idees aristocràtiques i per una actitud panhellènica hostil a Pèrsia, comandà 400 els mercenaris a favor d’Esparta i lluità a l’Àsia Menor A…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1950 Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat en la vaga de tramvies Ingressà al monestir de  Montserrat  el 1954, on fou ordenat sacerdot el 1960, i on fou professor de Sagrada Escriptura i d’història contemporània de l’Església Aquell mateix any redactà, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es diplomà en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de…