Resultats de la cerca

Ha publicat diversos llibres, sovint breus, sobre història de Tortosa i la rodalia Cal destacar-ne l’extensa monografia Tortosa i els tortosins 1969, La societat tortosina de la post-reconquesta 1970 i Fonaments de l’autodeterminació medieval de Tortosa 1973

Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català

Ciutadà honrat de Barcelona Fill d’Esteve de Corbera, estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Censurà la Sentencia poética en el certamen celebrat el 1618 a Barcelona, i elogià el seu autor Vicent de Moradell Deixà inacabada l’obra, en castellà, Cataluña ilustrada , que fou publicada més tard a Nàpols 1678 gràcies a Rafael de Vilosa i completada pel carmelità José Gómez de Porres Conté una descripció geografica economica i eclesiàstica del Principat, una relació…

Doctor en filosofia i lletres per Madrid 1893, es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval Poema del Cid, 1895 Leyenda de los Infantes de Lara , 1896 Catedràtic a la Universitat de Madrid 1899, emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals Crónicas generales de España , 1898, s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia Notas sobre el bable , 1899, que ja mai més no deixà de banda La seva gran obra, Cantar de Mio Cid , en tres volums 1908-12, recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua castellana de l’època tornà…

La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de les que hom…

Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació…