Resultats de la cerca

Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons…

En produir-se l’aixecament portuguès del 1640, en un primer moment fou partidari de Joan de Bragança, però després conspirà a favor de l’annexió a Espanya Empresonat, fou executat Escriví Successão do senhor rei DPhelippe II na coroa de Portugal 1629 i Vida e acçoes de el-rei DJoão II 1639

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1919, de la qual fou secretari 1922-24, i dirigent de la Unió Catalanista Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919, Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó 1920 i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà

Durant el regnat de Pere I de Castella participà en les lluites civils entre el rei i el seu germà Enric de Trastàmara i en les guerres contra la corona d’Aragó, i fou alcalde de Toledo De primer al costat del rei, passà després al servei d’Enric, i fou fet presoner per Pere a la batalla de Nájera 1367 Victoriós Enric Enric II de Castella, tingué càrrecs governamentals durant el seu regnat i el de Joan I fou canceller A la batalla d’Aljubarrota 1385 fou fet presoner dels portuguesos Durant la seva captivitat escriví el Rimado de palacio , de caràcter…

Estudià el felibritge, en el qual prengué part, i la relació d’aquest amb els Països Catalans Publicà Les précurseurs des félibres 1888, La naixença del rei en Jaume Premièr 1888 i Le félibrige à Majorque 1890

Franciscà, de família noble Testimoni presencial d’una important erupció de l’Etna 1329 Fou un dels enviats del rei Frederic II al nou papa Benet XII 1334 És autor dels Rerum sicularum libri VIII , on descriví les gestes dels reis de Catalunya-Aragó i de Sicília des del 1282 fins al 1337

Fill del poeta i polític del mateix nom, fou nomenat historiògraf del rei 1620 Conjuntament amb el seu germà escriví una Histoire généalogique de la maison de France 1619 Més tard, continuà la Gallia christiana iniciada per JChenu, però l’acabaren els seus tres fills El seu germà bessó Louis de Sainte-Marthe Loudun, Poiteu 1571 — París 1656, també historiador, hi collaborà Més tard es féu monjo i esdevingué prior de Claunay

Fou professor a les universitats de Kiel 1812, Göttingen 1829, on defensà la constitució de Hannover enfront del rei Ernest August, i Bonn 1842 Partidari del moviment nacionalista i de la unitat alemanya, fou membre de la Frankfurten Nationalversammlung 1848-49 En esclatar la revolució del 1848 inspirà el manifest dels professors de Bonn a favor de l’hegemonia prussiana La seva ideologia nacionalista i liberal, però no democràtica, es manifesta en les seves obres històriques i teòriques

Argenter de professió, fou també administrador del santuari de Misericòrdia i arxiver de l’ajuntament de Reus Deixà una dotzena d’obres manuscrites, de les quals només dues han estat modernament editades Amor al rei i a la pàtria Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1717-1749 1954 i Descripción de mi estimada patria, la villa de Reus 1959 Les restants són referents a història dels convents de Reus i dues de referents a Mascalbó i Siurana

Fill d’un comandant del port de l’Alguer Estudià al collegi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis Fou secretari, especialment per als afers sards, del virrei Carlo Felice Publicà 1825-27 a Torí la seva extensa Storia di Sardegna En casar-se 1833, el rei Carlo Alberto li concedí el títol de baró Fou repetidament president del senat contribuí a la recopilació de lleis i a la distensió del feudalisme Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria