Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Sabellico
Historiografia
Nom amb què és conegut Marcantonio Coccio, historiador italià.
Ensenyà retòrica a Udine 1473-83 i a Venècia, on dirigí la biblioteca pública Típic historiador humanista, fou influït per Flavio Biondo Entre altres obres, escriví Rerum Venetarum ab urbe condita ad Marcum Barbadicum Venetiarum principem libri XXXIII 1487
Josep Comerma i Vilanova
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura.
Sacerdot, es graduà en teologia a Tarragona i ensenyà llatí, retòrica i literatura a Girona Des del 1927 fou rector de Canet de Mar És autor d’una Història de la literatura catalana 1923, un dels primers manuals sobre el tema, que ha estat insubstituïble durant molts anys, i de la Novena, història i cançoner de Ntra Sra de la Misericòrdia de Canet de Mar 1933
Giacomo Carlo Denina
Historiografia
Historiador italià.
Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Torí 1770, però en fou desposseït per les seves idees nacionalistes Entre el 1769 i el 1772 publicà la seva obra fonamental, Le rivoluzioni d’Italia És autor també d' Essai sur la vie et le regne de Frédéric II 1788 i de Storia delle rivoluzioni della Germania 1804 El 1804 es traslladà a París, on fou nomenat bibliotecari imperial
Luci Anneu Sèneca
Historiografia
Retòrica
Rètor i historiador llatí, pare de Luci Anneu Sèneca.
A Roma, bé que mai no exercí com a orador, freqüentà els oradors més cèlebres i escriví una obra històrica —que s’ha perdut— que tractava dels fets esdevinguts a l’urbs, des de la fi de les guerres civils fins a la seva època També escriví una obra sobre les formes de retòrica del seu temps Oratorum et rhetorum sententiae divisiones colores , en dues parts, l’una anomenada Controversiae de la qual han estat conservats tres llibres i l’altra, un conjunt de declamationes d’argument històric o mitològic, anomenades Suasoriae
Tit Livi
Historiografia
Historiador romà.
Residí a Roma, s’interessà per la retòrica i la filosofia i escriví diàlegs morals després es consagrà a la seva gran història del poble romà començada abans del 27 aC, que li valgué la celebritat i l’amistat d’August Aquesta obra el mostra com un home honest, independent, republicà, patriota i admirador de les virtuts tradicionals romanes Els 142 llibres de la seva història de Roma Ab Urbe condita ‘Des de la fundació de l’Urbs’ comprenien des dels orígens fins a l’any 9 aC llur divisió en “dècades” aplecs de 10 llibres potser és anterior al s IV Només n'han pervingut 35 llibres…
Lluís de Vilafranca
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Cristianisme
Historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…
, ,
Josep Manuel Minyana i Estela
Historiografia
Historiador.
Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí , a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del…
,
Francesc Xavier Dorca i Parra
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia
Escriptor, filòsof, erudit, historiador de l’Església i eclesiàstic.
Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea…
, ,
Ramon Ferrer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i prosista.
Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga És autor del dietari Barcelona cautiva, ó sea, Diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, esto es desde el 13 de febrero de 1808 hasta el 28 de mayo de 1814 acompaña a los principios de cada mes una idea del estado…
Francesc Xavier Llampilles
Cristianisme
Historiografia
Literatura
Assagista i historiador de la cultura.
Vida i obra Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D…
, ,