Resultats de la cerca

Es casà 1097 amb Anna Comnè, i rebé el títol de cèsar El 1108 negocià el tractat de Deabolis i contribuí a la derrota del soldà d’Iconi 1116 Deixà incompleta una història d’Aleix I, que comprèn del 1070 al 1079

Ciutadà de Tortosa Escriví una història de Tortosa, d’un escàs esperit crític, però interessant com a primera recopilació de dades, titulada Historia de la Santa Cinta 1926 L’any següent fou canviada la portada i el títol pel d' Historia de la antigua Hiberia

Considerat com l’intellectual més important sorgit a la congregació dels mequitaristes L’obra poètica fou reunida en cinc volums amb el títol de Cants 1857-58 Els seus treballs d’investigació Records de la pàtria armènia 1869-70, L’Armènia pintoresca 1870, etc, foren traduïts a diversos idiomes, però es ressenten d’una manca de rigor crític

Secretari civil d’Amadeu I i governador de diverses províncies, escriví, entre altres obres, uns Anales de la guerra civil 1853, ampliats més tard sota el títol d' Historia de la guerra y de los partidos liberal y carlista, aumentada con la regencia de Espartero 1868 i una Historia contemporánea , que abasta del 1843 al 1885 1890-95

Benedictí a Montecassino 1832, es dedicà als estudis històrics L’estudi de la Qüestió Romana el portà d’una inicial posició neogüelfa — Il veggente del secolo XIX 1848— a l’acceptació del fet italià i a la lluita per la reconciliació La Conciliazione 1887 fou condemnat per Lleó XIII Políticament passà també d’una intransigència —intentà d’impedir l’expedició francesa 1848— a una intervenció, a títol personal, prop dels governs italians

Fou superior de l’orde dominicà a Beauvais i conseller de Lluís IX de França El seu Speculum historiale —una de les tres parts del Speculum majus 1244— fou refós i traduït al català per Jaume Domènec, per ordre de Pere III de Catalunya-Aragó, amb el títol Compendi historial 1360, continuat per Antoni Ginebreda a partir del 1385 L’obra de Vincent de Beauvais influí en el Llibre de les meravelles , de Ramon Llull, i en Francesc Eiximenis

Fill d’un comandant del port de l’Alguer Estudià al collegi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis Fou secretari, especialment per als afers sards, del virrei Carlo Felice Publicà 1825-27 a Torí la seva extensa Storia di Sardegna En casar-se 1833, el rei Carlo Alberto li concedí el títol de baró Fou repetidament president del senat contribuí a la recopilació de lleis i a la distensió del feudalisme Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria

Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer Degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1926 i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern 1900-28 Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món 1911-17, una Bibliografía jurídica hispánica 1912-19 i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés su descripción y su historia

Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se'ns escapa 1959 Un recull de poemes nous 1977 porta el mateix títol d’un recull anterior Vida terrena La seva narrativa és de caire psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol…

Segon marquès de Caldes de Montbui i comte consort de Solterra Fill gran de Domènec Joan Sanllehy i Alrich , succeí en el títol la seva mare El 1936 fou admès a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en fou president del 1942 al 1954 i hi llegí El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta , que publicà el 1943 en castellà També publicà La successió de Carles II 1933, publicat simultàniament en castellà, Notas históricas 1941 i Los descendientes legitimados de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles 1951 També fou membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona