Resultats de la cerca

Home de confiança d’Herodes el Gran, a la mort d’aquest es traslladà a Roma Acollit per August, escriví una Història Universal en 144 llibres, obra important com a testimoniatge de les innombrables fonts que utilitzà i particularment interessant en la part que tracta d’Herodes També escriví una Autobiografia , una Vida d’August i les Mirabilia , obres de ciència i de filosofia d’inspiració aristotèlica

De família aristocràtica, fou tribú militar a Tràcia, Macedònia, Grècia i a l’Orient, legat de Tiberi a Germània i Pannònia, qüestor i pretor És autor d’una història de Roma des dels orígens fins a l’any 30 Ad MVinicium libri duo La història més recent des de la mort d’August és tractada molt minuciosament, amb un estil ampullós i ple d’adulació envers Tiberi, inclou notícies literàries, obres públiques, etc Les fonts que utilitza són Cató, Livi i l’autobiografia d’August

De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica utilitzà amb…

Autonomista, lluità pel retorn a la Constitució del 1812, que havia garantit la independència de l’illa En el Catechismo político siciliano 1839 sostingué l’existència de dret del regne de Sicília, alhora que preconitzà una federació d’estats italians El 1842 publicà Un periodo della istoria siciliana del secolo XIII que, en una edició ampliada, fou reeditada l’any següent a París sota el títol La guerra del Vespro Siciliano , obra encara vigent i en la qual utilitzà àmpliament la Crònica de Bernat Desclot, amb què contribuí en gran part al seu redescobriment entre els erudits El ferotge atac…

Vida i obra Fou eclesiàstic i mestre d’escola L’any 1855 fou ordenat de prevere Cursà estudis de magisteri i fou director de l’escola d’Establiments 1860-87 i cofundador de la publicació El Magisterio Balear El 1885 s’encarregà d’organitzar l’ajuda a les persones afectades per una greu inundació a l’Horta Sóller El 1887 tornà a Sóller, on fou un dels impulsors del Banc de Sóller 1890 i un dels fundadors i el primer president de l’empresa El Gas, SA 1892 també fundà el Sindicat Agrícola Solleric Collaborà tant en la premsa mallorquina com en les publicacions especialitzades BSAL i Museo…

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula  Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’ El Telégrafo  i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872 i conegué Josep Antoni Buxeres , qui el dirigí cap a la investigació històrica dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’estudi de les institucions catalanes medievals, amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes En collaboració amb Josep Pella i…

Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…

Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…