Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
tascó
Lle del tascó (P, potència o força aplicada per a esberlar el material; R, resistència o froces de cogesió del material; b i c, base i costat del tascó, respectivament)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Peça de fusta, de ferro, etc, en forma de prisma la base del qual és un triangle generalment isòsceles amb l’angle diferent molt agut, de manera que dues de les seves cares oposades formen un angle díedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un interstici, etc.
gràcia
Dret penal
Facultat de les més altes magistratures de l’estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna (indult) o l’anul·lació de l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna (amnistia).
D’acord amb les lleis vigents a l’Estat espanyol, no pot ésser aplicada al president i als membres del govern quan incorrin en responsabilitat criminal, i els indults generals no són autoritzats
garrot
Dret penal
Collar de ferro que hom pot estrènyer a voluntat per mitjà d’un cargol, emprat per a executar els condemnats a la pena capital.
La condemna a mort per mitjà d’aquest instrument, en lloc de la forca, fou introduïda pel codi penal espanyol el 1820, fou aplicada per darrer cop el 1974 i suprimida el 1978
decapitació
Dret penal
Forma d’execució de la pena de mort consistent a llevar el cap del condemnat, reservada, antigament, als gentilhomes i, posteriorment, generalitzada per consideracions humanitàries.
Al s XX ha estat aplicada a l’Alemanya nazi i a França fins a l’abolició de la pena de mort l’any 1981 i continua essent-ho en alguns països orientals
fustigació
Dret penal
Pena corporal consistent a bastonejar el reu.
Fou aplicada en el dret penal romà per a determinades persones i fou incorporada, fins al s XIX, en les ordenances militars de la majoria de països També fou utilitzada pel dret canònic com a pena o com a penitència
deportació
Dret penal
Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpolis, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treballs forçats.
Aplicada a pesones considerades socialment perilloses, hom l’ha feta servir sovint amb finalitats polítiques Coneguda ja a l’imperi Romà, fou practicada, especialment al segle XIX, per Anglaterra, França i Rússia, servint-se de llurs colònies Avui és poc utilitzada El codi penal espanyol no la recull
premsa
Xil·lografia en boix de Gillaume le Roy (1529), que representa una premsa plana d’impressió, de cargol (s XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’…
pintador | pintadora
Oficis manuals
Estampador sobre teixits.
Artesà especialitzat, assolí un especial relleu en l’etapa inicial de la indústria cotonera catalana de les indianes al s XVIII La tècnica de l’estampat o pintat era guardada zelosament a partir del 1750 i sobretot del 1770 era aplicada també als teixits de seda, i amb menys freqüència sobre els de llana El pintador o fabricant de pintats esdevingué algunes vegades empresari de la indústria cotonera En 1788-93 es constituí a Barcelona una germandat de pintadors
exhibicionisme
Psicologia
Dret penal
Comportament que consisteix a mostrar-se nu o a ensenyar els genitals, amb la consegüent satisfacció o alliberament sexual.
És un fet propi dels infants i també de certes cultures La seva repressió emmena sovint els afectats adults a exhibir-se per sorpresa i en públic, davant desconeguts Quan aquest comportament és compulsiu i exclou tota altra actitud sexual, és considerat com una desviació Segons la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que modifica articles del codi penal, es considera l’exhibicionisme com un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Per tant, seran culpables de delicte d’exhibicionisme les persones que facin elles mateixes actes d’exhibició davant de menors o incapaços o els facin…
forca
Dret penal
Instrument, generalment de fusta, consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, usat per a aplicar la pena de mort.
A la part superior hom collocava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832, que Ferran…