Resultats de la cerca

El 1285 consta l’existència d’un gremi de teulers i rajolers a la ciutat de Mallorca, i durant el s XVI s’hi establí una botiga de teules o cooperativa de venda A Perpinyà teulers i rajolers formaven també una única confraria o gremi, el qual comprenia també gerrers i ollers el mateix succeïa a Barcelona s XIV, on la ciutat reglamentà la fabricació de teules i rajoles el 1645 i el 1706 El 1802 es creà un gremi propi de fabricants de rajoles i teules

L’organització gremial dels perruquers tingué lloc al segle XVIII amb la formació d’una confraria de cabelleraires o gremi de perruquers de Barcelona, que es regí per ordinacions del 1733 i del 1769 El 1755 els de València establiren també un gremi i formalitzaren també les respectives ordinacions A Perpinyà, des de l’edat mitjana, constituïren un dels onze collegis d’arts honorables

Des dels segles XIII-XIV els rajolers integraven gremis conjunts amb els gerrers i els ollers Així succeïa a Barcelona amb la confraria de Sant Hipòlit, la qual rebé importants ordinacions durant el segle XIV i fins el 1402 i el segle XVII La fabricació de teules i rajoles fou reglamentada per la ciutat de Barcelona els anys 1645 i 1706 El 1802 s’organitzà un nou gremi de fabricants de rajoles i teules, que conservava la seva vitalitat en produir-se la dissolució dels gremis 1834-36 A Mallorca, el gremi de gerrers, ollers i teulers es remunta al segle XVI la seva advocació era la Santíssima…

Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué 1745 la incorporació al teler…

Els botiguers constitueixen una categoria professional inclosa, bàsicament, dins la petita burgesia, de cohesió social variable segons els països i les circumstàncies històriques Així, el seu comportament polític presenta una gamma molt àmplia en casos de crisi nacional els partits totalitaris de dreta recluten una bona part dels seus quadres dins aquest estament davant l’avenç de l’estat benefactor welfare state adopten una actitud d’extrem liberalisme econòmic i es constitueixen en grup de pressió molt actiu No hi ha proves que els botiguers desapareguin com a categoria ocupacional dins…

Els calderers eren menestrals que, a Barcelona, formaven gremi ja el 1395 com una especialitat dels ferrers, amb els quals estaven sovint units en gremis mixts del s XIV al XIX A València els calderers, importants des de Jaume I, no s’organitzaren corporativament fins al s XIV o XV A les petites ciutats i viles formaven un sol cos amb altres oficis del ferro, agrupats en els gremis de Sant Eloi Decaigueren completament a partir del s XVIII, tot i que a València publicaren noves ordinacions reimpreses el 1819

Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins el 1797 A València, l’…

Als Països Catalans els sedaires es formaren els darrers anys del segle XV i al llarg del XVI Al Principat la sederia se centrava a Barcelona, Manresa, Reus i Tortosa al País Valencià els nuclis seders eren València, Xàtiva i la Ribera del Xúquer L’expansió sedera tingué lloc a partir de la represa del 1680, i es mantingué, en general, fins a la darreria del segle XVIII Segons la classe de teixits que fabricaven es distingien en el gremi de velluters, que a València destacaren amb el títol d’art major de la seda 1686 el de velers, més importants al Principat de Catalunya, perxers, cinters o…

Les claus poden ésser fixes o ajustables malgrat l’avantatge que presenten les claus ajustables, com ara les claus angleses , de substituir tot un joc de claus fixes, hom prefereix aquestes perquè no desgasten tant les arestes dels cargols, i la relació entre la longitud del mànec i l’amplada del cargol és l’apropiada perquè l’esforç de collada parell sigui el convenient D’entre aquestes, els tipus més emprats són les claus fixes de boca , formades per un mànec pla i de poc gruix, acabat en dos eixamplaments circulars amb una mossa, i les claus d’estrella , rectes, colzades o articulades, amb…