Resultats de la cerca

Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…

N’hi ha de dues menes les que transformen directament la radiació solar en electricitat central fotovoltaica i les que la utilitzen per a escalfar un fluid que, en vaporitzar-se, pot ésser utilitzat per moure un grup turbogenerador central heliotèrmica o heliotermodinàmica

El més senzill és el captador pla , que consta d’una mena de capsa de poc gruix, tapada amb un vidre, a l’interior de la qual hi ha un serpentí per on circula el líquid transmissor de la calor generalment aigua La radiació incident, tant la directa com la reflectida per la cara interior del vidre efecte d’hivernacle, escalfen els tubs i, per tant, el fluid que contínuament hi circula Poden arribar a escalfar el líquid transmissor fins a temperatures de 120°C, són barats i tenen l’avantatge que, tot i ésser fixos, llur rendiment és força elevat encara que el Sol no sempre incideixi…

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el primer equip del qual guanyà vuit Campionats de Catalunya 1918, 1920-25, 1929 i sis Copes del Rei 1916, 1917, 1922, 1924, 1925, 1929 Disputà els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928

Es proclamà campió de Catalunya de llançament de javelina 1952, 1953, 1956, 1958 i salt de perxa 1957 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola d’atletisme Posteriorment, fou entrenador d’hoquei sobre herba del Reial Club de Polo i del Futbol Club Barcelona 1972-81, on creà l’escola d’aquest esport També fou preparador físic de la selecció espanyola d’hoquei sobre herba

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, on jugà gran part de la seva trajectòria esportiva, i guanyà sis Campionats de Catalunya 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1976, 1979-83, 1989 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on aconseguí la medalla de plata, i Los Angeles 1984

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, club on jugà durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el club aconseguí guanyar vuit Campionats de Catalunya 1995, 1996, 1997, 2003-06, 2010, cinc Copes del Rei 1994, 1995, 1997, 2006, 2010 i vuit Lligues 1994, 1995, 1997, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, en els quals assolí la medalla de plata Es retirà l’any 2010

Fou campió d’Espanya dels 400 m llisos 1936, i establí els rècords catalans de pentatló 1935, 800 m 1936 i 300 m 1937 Jugà a hoquei amb el Futbol Club Barcelona, i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 amb la selecció espanyola

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, tot i que també jugà al Club Egara Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976

Es formà al Club Egara, on jugà sempre Guanyà onze Campionats de Catalunya 1963-71, 1973, 1976, sis Copes del Generalísimo 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972 i cinc Lligues 1971-75 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972