Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
silenci administratiu
Dret administratiu
Absència de resolució per part d’una autoritat administrativa, respecte a una petició o a un recurs que li han estat presentats.
Constitueix un acte administratiu d’omissió, que cal considerar d’efectes negatius, menys en els casos en què la llei expressament determina que el silenci administratiu indica acceptació de la petició
Eduard Aulés i Garriga

Eduard Aulés i Garriga
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dret
Comediògraf i articulista.
Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n’anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper , a L’…
,
Leopold Staff
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg polonès.
Els seus poemes, pessimistes durant la joventut, es manifesten amb el pas dels anys plens d’amor a la vida i proven l’acceptació del món per part del poeta Entre els seus reculls poètics cal destacar Dzień duszy ‘El dia de l’ànima’, 1903, Ptakom niebieskim ‘Als ocells del cel’, 1905, Tęza łez i krwi ‘L’arc iris de llàgrimes i sang’, 1918, Wiklina ‘El vímet’, 1954, etc
síndic | síndica
Dret administratiu
Procurador general de les Valls d’Andorra, president del Consell General de les Valls d’Andorra
El càrrec fou creat l’any 1419 És elegit triennalment juntament amb un sotssíndic, d’entre tots els andorrans, pels membres del consell general, amb una sola renovació consecutiva L’acceptació del nomenament és obligatòria Les seves funcions principals són convocar i presidir, amb veu i vot, les sessions del consell general, executar els seus acords i representar-lo en els actes oficials, que són de la seva competència, a dins i a fora del país La Constitució d’Andorra de 1993 estableix la Síndicatura General, càrrec equivalent al de la Presidència del Parlament, ocupat pel…
habilitació
Dret administratiu
Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies.
En les antigues corts catalanes del s XIII al XVIII calia que aquestes fossin presidides i convocades personalment pel rei en cas que no pogués ésser així, només podia convocar i presidir la cort la reina, o bé l’infant primogènit si el rei es trobava impedit els calia a tots un poder especial del rei, i, malgrat aquest, en començar la cort, calia que els estaments els donessin llur habilitació o acceptació En les primeres sessions de les corts hom procedia també a les habilitacions de notaris i escrivans També rebien el nom d’habilitació les acceptacions dels poders i…
Pompeu Crehuet i Pardas

Pompeu Crehuet i Pardas
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa, La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb obres com el…
,
Maurice Maeterlinck
Teatre
Literatura francesa
Dramaturg, poeta i assagista belga d’expressió francesa.
Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…
Modest Urgell i Inglada

Retrat de Modest Urgell i Inglada fet pel seu fill Ricard Urgell i Carreras
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Literatura catalana
Pintor i comediògraf.
Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…
,
pastorets
Escena dels pastorets, segons la representació de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Teatre
Folklore
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca.
Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot Aquesta…
Francesc Renart i Arús
Frances Renart i Arús
© Fototeca.cat
Urbanisme
Teatre
Literatura catalana
Urbanista i comediògraf.
Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…
,