Resultats de la cerca

Posà en escena, fins el 1969, any de la seva dissolució, noranta obres, gairebé sense excepció, d’autors balears Continuà en certa manera la tasca de la companyia Catina Estelrich 1927-38 Comptà amb figures de gran vàlua i popularitat com Cristina Valls i Xesc Forteza Si bé prodigà el teatre de costums, en els darrers anys inicià una renovació amb autors de les noves generacions com GJaner Manila, ABallester i BPorcel

Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal

Les característiques visuals de les seves propostes han permès la realització regular de nombroses produccions específiques per a la televisió En les seves escenificacions hi ha una contínua exploració de l’ésser humà enfrontat a si mateix i a tot allò que l’envolta Cal destacar Zotal 1984, Zombi 1988, Z 1991, Organum 1993, del malaguanyat Esteve Grasset, o l’espectacle gastronòmic Zigurat 1996, amb texts de Manuel Vicent traduïts al català per Cinta Massip La seva tasca de recerca i creació teatral meresqué el premi Crítica Serra d’Or 1989 Han actuat a diversos països europeus i de l’Amèrica…

Durant els quatre anys següents continuà com a grup amateur , i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, etc Entre els seus espectacles mes destacats cal citar Nit de reis 1990 de Shakespeare i El jardí dels cirerers 1991 de Čekhov, dirigits per Konrad Zschiedrich L’any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors amb el Tartuf de Molière, dirigida per KZschiedrich Aquell mateix any participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas Posteriorment ha estrenat muntatges com La noia del trèmol 1993 de Goethe, El bon Molière 1996,…

Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna installada al convent expropiat de Montsió Les representacions, iniciades el 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana Hom hi establí el que havia d’ésser 1838 el primer conservatori dels Països Catalans el Conservatori del Liceu Malgrat la dissolució del batalló, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim de Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu , finançat per una junta de propietaris, que hagué de retornar el convent de…

El primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’Instituto del Teatro Nacional, l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual hi continuà com…

Els seus primers treballs es produïren en la línia de l’Off-Broadway i constituïren una resposta contracultural a la guerra del Vietnam i a la societat de consum El 1964 s’exiliaren a Europa, on donaren a conèixer un nou estil, barreja de les teories d’Artaud, de la improvisació collectiva i de tècniques de happening Les principals creacions collectives foren Mysteries and Smaller Pieces 1964, Frankenstein 1965 i Paradise Now 1968, espectacle que fou prohibit al festival d’Avinyó El 1969 se separaren en tres grups el grup que continuà amb Beck i Malina anà al Brasil, on preparà…

Basat en l’expressió física de l’intèrpret, la improvisació i la recerca, propugna l’anomenat tercer teatre entre el teatre tradicional i l’experimental Tingué una particular incidència en l’avantguarda teatral dels anys seixanta i setanta El 1979 es creà, dintre l’Odin, l’Escola Internacional d’Antropologia Teatral Entre els muntatges del grup hi ha Cendres de Brecht 1982 i Talabot 1988 El grup continuà la seva activitat investigadora i pedagògica a través de seminaris i del treball permanent que desenvolupa l’ISTA Escola Internacional d’Antropologia Teatral juntament amb l’…

Plantejat com un nou equipament dins la xarxa de centres de producció escènica, sorgeix amb la voluntat de centrar-se en les creacions de petit i mitjà format, la dramatúrgia contemporània i les noves tendències El CAET recull l’activitat teatral que durant els darrers trenta anys, gràcies al Centre del Vallès de l’Institut del Teatre, al Centre Dramàtic del Vallès o al Festival Tensdansa, hi havia hagut a Terrassa L’equipament principal és el Teatre Alegria, inaugurat el 1991, tot i la voluntat d’estendre l’activitat a altres espais de la ciutat El primer director artístic designat fou Oriol…

Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al s XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició 1741 i…