Resultats de la cerca

En 1864-65 era primer actor i director de la companyia del Teatre dels Camps Elisis de Barcelona El 1865 passà al Romea, on estrenà L’ajuda de Déu , de Francesc SVidal Actuà habitualment en català El 1876 actuà al Gran Teatre del Liceu Com a autor deixà el drama La ferida del cor 1875 i algunes comèdies

És considerat com l’autor més important de la dinastia yuan, sobretot per una obra encara avui apreciada, Xi Xiangji ‘Història de la cambra de l’oest’, basada en un conte popular Aquesta peça destaca per la força dels caràcters i la vivacitat del diàleg

Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves obres…

De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny  i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia  i Revista Catalana També fou redactor de Joventut  i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…

Debutà cap al 1861, i actuà habitualment a Barcelona en teatre català El 1867 actuà amb Carlota de Mena al Teatre Odeon de Barcelona Més tard passà al Romea S'especialitzà en la interpretació de personatges sinistres, dolents, traïdors, etc El 1887 participà en l’estrena de Batalla de reines , de Frederic Soler

Vida i obra Es traslladà de molt jove a Barcelona, on s’incorporà al grup de poetes modernistes vinculats a El Poble Català , diari del qual fou collaborador Es donà a conèixer amb el recull de proses líriques L’ardenta cavalcada 1909, que revela la influència dels poetes finiseculars francesos i de Gabrielle D’Annunzio, i amb les peces teatrals de tall simbolista Al florir els pomers 1910 i Rondalla al clar de lluna 1912 El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénaga i després a Barranquilla Hi fundà i dirigí la revista Voces 1917-20, considerada la primera revista d’avantguarda de l’…

Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…

És autor dels llibres de poemes Cendra 1949, L’alba als ulls 1951, Entre la set i els llavis 1958, Història d’unes hores 1970, premi València de poesia 1962 i La lluna dins d’un càntir 1982, premi Ausiàs March 1981 La seva poesia és influïda per Xavier Casp Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat 1971 Publicà el drama Vençut per la ironia 1959 i La pluja mor a les teulades 1969

Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista

Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a Hollywood i en…