Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
kabuki
Teatre
Gènere teatral japonès amb cançons i ballet, representat exclusivament per actors masculins, fins i tot en els papers femenins.
Nascut al s XVIII, una gran part del repertori del kabuki fou escrit originàriament per al teatre de titelles, d’on ve que els actors imitin els moviments propis de titelles Avui el kabuki és un gènere realista, allunyat de la tradició a causa de les influències occidentals Els dramaturgs principals de l’època Tokugawa foren Monzaemon Chikamatsu, Takeda Izumo, Namiki Senryrū i Namiki Gohei
joruri
Teatre
Teatre de titelles japonès, en el qual l’acció va intercalada amb parts recitatives i acompanyament musical.
Assolí l’esplendor màxima a mitjan s XVIII, i es desenvolupà amb el gènere teatral anomenat kabuki
improvisació
Teatre
Invenció de diàleg en el curs d’una representació.
La improvisació constituí una de les característiques principals de la Commedia dell’Arte En les tècniques modernes, hom empra la improvisació de diàleg i accions durant els assaigs com a mitjà d’integració de l’actor en el procés de creació A part de l’ús terapèutic de la improvisació teatral per part de la psicologia moderna com en el psicodrama que popularitzà el psiquiatre nord-americà Jacob Levy Moreno, que ha tingut una notable influència en les tècniques de formació d’actors o en els processos de creació, en els darrers temps s’han popularitzat els espectacles que es…
happening
Art
Teatre
Manifestació artística i teatral consistent en un espectacle de desinhibició, de comunicació intel·lectual i d’agitació política.
Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès
Ferdinand Raimund
Teatre
Autor, director i actor teatral, conegut també amb el nom de Ferdinand Raimann.
És considerat l’autor clàssic del teatre popular vienès En les seves obres, inspirades sovint en el teatre de Grillparzer, combina el realisme burgès i la màgia allegòrica amb un humorisme sentimental i fantàstic Les més importants són Der Alpenkönig und der Menschenfeind ‘El rei dels Alps i el misantrop’, 1828, Der Verschwender ‘El malversador’, 1833 i Der Diamant des Geisterkönigs ‘El diamant del rei dels esperits’, 1824 A 46 anys se suïcidà
Jean Racine
Teatre
Literatura francesa
Poeta dramàtic francès.
Orfe des de quatre anys, fou educat pels grups jansenistes de Port-Royal des Champs Pensà en els estudis eclesiàstics 1661, però en tornar a París 1663 es decantà pel teatre Si bé no començà amb gaire èxit, el 1667 inicià la sèrie d’obres cabdals Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithridate 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Racine es convertí així en el millor dramaturg de l’època i assolí el favor del rei Lluís XIV, però també nombroses enemistats La conjuració contra Phèdre l’afectà profundament, i per aquesta raó i potser també pel seu…
Elvira Quintillà i Ramos

Elvira Quintillà
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica, de teatre i de televisió.
Vida i obra S’inicià a Barcelona en el teatre, però les seves activitats es desenvoluparen principalment a Madrid amb les companyies de Mariquita Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, Tina Gascó, Conchita Montes i Rafael López Somoza El 1947 es casà amb l’actor José María Rodero i formaren la seva pròpia companyia En el cinema debutà el 1943 amb Fin de curso Ignasi F Iquino, i participà a partir de llavors en una quarantena de títols Les seves millors interpretacions les aconseguí a Esa pareja feliz 1951, Luis G Berlanga i Juan Antonio Bardem i Bienvenido, mister Marshall 1952 i Plácido 1961,…
,
Luis Quiñones de Benavente
Teatre
Autor dramàtic.
Possiblement estudià dret i els últims anys s’ordenà de sacerdot Conreà sobretot l’entremès costumista, satíric i moralitzant, i publicà la colleció titulada Jocoseria Burlas veras, o reprehensión moral y festiva de los desórdenes públicos 1645, que inclou entremesos representats, entremesos cantats, amb addició de música i ball, lloes i xàqueres Això no obstant, la seva vastíssima producció ofereix greus problemes d’atribució i cronologia D’ella cal destacar El talego-niño, El borracho, Los condes fingidos, El guardainfante , etc
Philippe Quinault
Philippe Quinault Representació d' Alceste , amb música de Lulli, al pati de marbre de Veralles el 1764
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura francesa
Música
Poeta, dramaturg i llibretista francès.
Conreà tots els gèneres, com la comèdia en Les rivales 1653, Le fantôme amoureux 1659 i La mère coquette 1665, però sobretot la tragèdia, com Le feint Alcibiade 1658, Agrippa 1662 i Astrate 1665 A partir del 1672 es dedicà a escriure llibrets d’òpera per al compositor GB Lully, com els d' Alceste 1674, Proserpine 1680, Amadis 1684, Roland 1685 i d’altres
Fabià Puigserver i Plana

Fabià Puigserver i Plana
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf i director teatral.
Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina