Resultats de la cerca

S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El vicari d’Olot ,…

Escriví comèdies Les galanteries du duc d’Ossonne , tragi-comèdies Sylvie, Silvanire i tragèdies Sophonisbe, Marc-Antoine , fins que, a causa de la seva rivalitat amb Corneille, abandonà el teatre i es dedicà a la política A Sophonisbe 1634 aplicà rigorosament la teoria de les tres unitats de la tragèdia clàssica, que havia explicat i divulgat al prefaci Discours poétique de Silvanire 1630

Debutà en cinema el 1934, amb La cieca di Sorrento, i la seva primera pellícula relativament important fou Teresa Venerdì 1941, però donà la seva dimensió artística amb motiu de la desclosa del neorealisme Roma, città aperta 1945, Il bandito 1946, L’amore 1947, L’onorevole Angelina 1947, premiada a Venècia, Bellissima 1951, Siamo donne 1953, Nella città l’inferno 1959 Rebé l’Oscar a la millor interpretació femenina per The Rose Tattoo 1955, i treballà a Le carrosse d’or 1952, Mamma Roma 1962 i The Secret of Santa Vittoria 1968 Personificà un tipus de dona popular —amb l’accent i el caràcter…

Participà en la guerra de Successió a favor de Felip d’Anjou Escriví obres sobre arqueologia, teologia, economia, història i literatura, no gaire profundes però ben documentades en destaca Verona illustrata 1732 Fou un dels fundadors del “Giornale dei Letterati” i de les “Osservazioni Letterarie” 1737-40 i el recopilador de Teatro italiano 1723, on aplegà 12 tragèdies d’èpoques anteriors Escriví la tragèdia Merope 1713, imitada per Voltaire i Alfieri, entre altres

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles…

Fou addicte a la revolució hongaresa del 1848 i a la guerra d’alliberament antiaustríac que la seguí L’ensulsiada nacional, la seva crisi matrimonial i els corrents filosòfics pessimistes de la segona meitat del s XIX determinaren la problemàtica i el to general de la seva obra principal, el poema dramàtic Az ember tragédiája ‘La tragèdia de l’home’, 1861 A més de la recerca de l’objectiu de la vida humana, s’hi plantegen les tensions entre individu i societat, home i dona, fe i desillusió Escriví també el drama Mózes ‘Moisès’, 1861, on s’ocupa de la complexitat de la relació entre la…

Fou membre de l’Oxford Group dels anys trenta El 1941 començà a escriure peces de teatre per a la BBC The Dark Tower , 1947, entre altres El seu primer llibre de poemes és Blind Fireworks 1929, seguit de més d’una dotzena d’altres Fou un hàbil traductor dels clàssics, sobretot d’Horaci

La seva vida literària començà a França, però quan tornà als EUA, el 1928, fou la cultura nadiua que li inspirà l’obra Conquistador 1933, per la qual obtingué el premi Pulitzer que li ha estat concedit dues vegades més, i Collected Poems 1952 Entre els seus drames es destaquen J B i Scratch Fou bibliotecari del congrés dels EUA i delegat cultural a l’ONU

Es consagrà amb l’obra Citadela sfǎrmǎta ‘El castell assolat’, 1955 i després publicà, entre altres, Surorile Boga ‘Les germanes Boga’, 1959 Si eu amb fost în Arcadia ‘També jo he estat a Arcàdia, 1971 i Ultima cursa 1974