Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
Els Comediants

Els Comediants
© Fototeca.cat
Teatre
Grup català de teatre fundat el 1971.
Establert a Canet de Mar, des dels inicis s'ha especialitzat en teatre de carrer, cercaviles, revetlles i espectacles on domina la participació del públicEl seu treball és basat en els recursos i la iconografia de les festes populars, la realitat lúdica del país i la força de les tradicions i el folklore, i aconsegueix de mantenir-ne l’essència i donar-los, alhora, una nova dimensió Els seus espectacles tenen noms significatius Non plus plis 1971, Catacroc 1972 Moros i Cristians 1975 Plou i fa sol 1976, Revetlla o Ball per a Tothom 1978, Sol, solet 1979, Apoteòsic sarau de gala de Tòtil Ier…
Colombina
Teatre
Personatge de la Commedia dell’Arte
.
És una serventa jove, llesta i xerraire, amiga o muller d’Arlequí Durant els s XVII i XVIII apareix també com a protagonista d’obres basades en les figures de la Commedia dell’Arte Lesage, Goldoni, etc
Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya
Teatre
Institució creada el 1980 pel departament de cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec…
Cavalleria rusticana
Teatre
Drama en un acte de Giovanni Verga (1884).
D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes
Burbage
Teatre
Família d’empresaris i actors anglesos.
James Burbage 1530 — Londres 1597 construí un edifici teatral anomenat The Theatre, als afores de Londres 1576-77, i tingué part al teatre Blackfriars El seu fill Cuthbert Burbage 1566 — 1636 fundà el teatre The Globe 1599, un dels accionistes del qual fou Shakespeare Richard Burbage 1573 — Londres 1619, fill segon de James, fou el membre més destacat de la família, el millor actor de la cèlebre companyia Chamberlains Men, inspirador de Shakespeare i intèrpret màxim dels seus protagonistes i dels de Ben Jonson i d’altres autors elisabetians
Brighella
Teatre
Personatge masculí de la Commedia dell’Arte.
Representa el criat astut, amic dels cants i de la música, que es burla dels seus senyors i ajuda els joves enamorats Porta una mena de lliurea blanca i pantalons blancs, amb ratlles verdes al davant, als costats, als braços i també als pantalons Sembla que el nom ve del mot italià briga , ‘engany’
decorat

Decorat
© Fototeca.cat-Corel
Cinematografia
Teatre
Conjunt d’elements decoratius que constitueixen el marc on es desenvolupa una representació teatral o on hom roda una seqüència cinematogràfica ( escenografia
).
crítica teatral
Teatre
Anàlisi i valoració del fenomen teatral com a espectacle, que es concreten en la crònica periòdica de representacions i en els treballs d’historiografia crítica.
La crítica teatral, l’origen de la qual hom cerca a la Poètica d’Aristòtil, va sempre unida a l’establiment de determinades dramatúrgies Cada període estètic ha tingut els seus crítics al renaixement italià hi hagué els treballs de Giulio-Cesare Scaligero, Lde Somi, etc al segle d’or castellà, els de Bde Torres Naharro, Lope de Vega, etc al teatre francès del s XVII, els de N Boileau-Despreaux, Corneille, etc, i a Anglaterra, els de BJonson, JDryden, WCongreve, etc A França, el teatre romàntic fou objecte de treballs de VHugo i, el naturalista, d’ÉZola Al s XX cal destacar les formulacions…
coturn
Teatre
A la tragèdia clàssica, calçat destinat a augmentar l’estatura dels actors.
Tenia com a precedents certs calçats camperols i era atribut de Dionís
corifeu
Teatre
Director del cor en les tragèdies clàssiques gregues i llatines.
Donava el to als cantors i indicava el ritme Les entrades eren donades mitjançant un cop amb el peu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina