Resultats de la cerca

Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s’esdevé en el teatre tradicional Bertolt Brecht en fou el teoritzador i l’instigador principal recolzat en la tradició teatral alemanya, fonamentalment en l’obra dramàtica de Georg Büchner, i després d’haver collaborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d’impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX La recerca de Brecht començà amb les anomenades peces didàctiques i llur confrontament amb el públic, i culminà amb les seves obres posteriors,…

Cursà magisteri, i exercí un temps a Barcelona Durant la Segona República fou cap d’Esquerra Republicana d’Algaida i hi féu una important tasca de renovació cultural En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou perseguit pels falangistes, però aconseguí fugir a Menorca Passà a Barcelona, on després de treballar breument de mestre a Sant Andreu, ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, d’on sortí amb el grau de tinent Destinat a Guadalajara i a Madrid, ascendí a comandant Després de la guerra fou empresonat al penal d’Alcalá de Henares 1939-43 Posteriorment, rebutjat a Algaida, anà a…

Fill d’advocat, començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de vista Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà la sarsuela Qui tot ho vol, tot ho perd publicada el 1864 Installat definitivament a Barcelona, formà, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica a la literatura burgesa del moment formà part dels tallers , on es representaven obres satíriques i obscenes, en collaboració amb Roure —amb el pseudònim conjunt de Dos gats de frares — publicà Antany i enguany 1864,…

L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció  teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants  durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre de les bèsties…

Començà la seva carrera com a actor en el teatre independent L’any 1975 intervingué en el muntatge Boa constrictor , de Marta Català, i el 1976 formà part del Grup de Teatre de l’Escorpí, i participà en Quiriquibu , de J Brossa, i Tirant lo Blanc , dirigit per J A Codina Membre de l’equip fundacional del Teatre Lliure, actuà en els muntatges d’aquesta formació entre el 1976 i el 1984 Camí de nit , Mahagonny , Leonci i Lena , Titus Andrònic , Hedda Gabler , La nit de les tríbades , La bella Helena , Primera història d’Esther , Els fills del sol , etc Entre el 1979 i el 1980…

Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario TEU Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962 Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat Hom pot destacar de la seva filmografia en total més de 140 pellícules, El verdugo…

S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i  La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha  Nissaga de poder 1996,  Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04,  El cor de la ciutat 2004-05,  Ventdelplà  2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó…

Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora del poble…

Mentre estudiava dret començà a actuar en obres de grups universitaris El 1977 debutà professionalment en l’obra No hablaré en classe , de la companyia Dagoll Dagom , amb la qual també collaborà en Antaviana 1978 Després de participar en Operació Ubú 1981 d' Els Joglars , protagonitzà en solitari els espectacles Pay-Pay 1983, Ño 1984, Sin Palabras 1987, En resumidas cuentas 1988, Por el amor de Dios 1991, Ssscum 1992, Rubianes 15 años 1996, Rubianes, solamente 1997 que estigué sis temporades a la cartellera de Barcelona i pel qual el 1999 li fou atorgat el premi Sebastià Gasch i…

Vida Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F Iquino Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro 1951, que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre 1951, Enrique Gómez i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Actuà en dues obres molt populars al costat de Joan Capri,…