Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera al principi dels anys quaranta i actuà, principalment, a Madrid amb la companyia d’EJardiel Poncela Ha participat en diverses pellícules, entre les quals destaquen Las largas vacaciones del 36 1976, de JCamino, i Bearn 1983, de JChávarri El 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó , de Joan Brossa

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  El paratge de l’aranya 1973,  L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés Lletget,  Casa…

Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue

Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística La Tomasa  i L’Avi , que dirigí, La Bugadera  i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs

Emigrat a Noruega el 1954, cursà estudis a la Universitat d’Oslo i el 1961 es traslladà a Polònia, on treballà tres anys al Laboratori d’Opole i es convertí en un dels principals collaboradors de Jerzy Grotowski De retorn a Oslo, el 1964, fundà l’Odin Teatret, companyia que aplega actors de països diversos, i que s’installà a Holstebro Dinamarca el 1966 Els seus principals muntatges són Ornitofilene 1965, Come And the day will be ours 1976, Anabasis 1977, Millionen-Forste Rejse 1978, Brechts Aske 2 1981, etc El 1979 fundà la International School of Theatre Anthropology Els seus escrits…

Autodidacte, escriví primer en castellà, i més tard féu conèixer en català La presó sense reixes 1954, Camí d’esperança 1957 i A reveure, papà 1958 És fill de l’escultor Faust Baratta i Oliver i nét del també escultor Faust Baratta i Rossi

La seva fama arrenca del film A fool there was 1915, on creà el tipus de la vamp Treballà intensament entre el 1914 i el 1920

Defensor del classicisme, fou sempre hostil a les noves tendències que propugnava el Romanticisme naixent La seva obra, sense originalitat, consta d’adaptacions d’altres poemes, com la Jérusalem délivrée 1812, de Torquato Tasso, i les Poésies 1801, d’Ossian Escriví també tragèdies — Omasis 1806, Mahomet II 1810—, sàtires contra el Romanticisme, com el diàleg en vers Le classique et le romantique 1825, etc

Autor de drames històrics, a la manera de Racine, sentimentals i eròtics, obtingué un gran èxit durant la Restauració anglesa Virtue betrayed or Anna Bullen ‘La virtut traïda o Anna Bolena’, 1692, The Island Queens or The Death of Mary, Queen of Scotland ‘La reina de l’illa o la mort de Maria, reina d’Escòcia’, 1684, etc

Visqué a Londres 1923-30 i als EUA Encarnà figures difícils i ambigües Entre els seus èxits al cinema destaquen The Cheat 1931, Tarnished Lady 1931, Lifeboat 1943 i A Royal Scandal 1945 Representà en teatre obres de Lillian Hellman, Thornton Wilder, etc Escriví les seves memòries Tallulah, my autobiography, 1952