Resultats de la cerca

Fill extramatrimonial, aquesta condició repercutí en la seva trajectòria vital i professional Interrompé els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre i l’òpera Treballà com a assitent amb Luchino Visconti La terra trema , 1948, o  Senso ,1954, de qui també fou amant i que influí decisivament en la seva visió del cinema Debutà els anys quaranta com a director teatral a Roma, però el renom li arribà per les produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, estrenà una producció de La cenerentola , de G Rossini, el 1953, i al Covent Garden de Londres amb Lucia di Lammermoor , el…

Finalitzats els estudis artístics i d’escenografia a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, amplià l’aprenentatge de la tècnica gestual iniciant una recerca amb l’objectiu de fondre la paraula, el gest i el cant en un mateix moment teatral Desenvolupà la seva carrera artística entre Florència i Barcelona, des del 1971 Treballà amb directors tan diversos com F Zeffirelli, R de Simone, S Zimmermann, E Moshinsky i E Poliakov, i en espectacles com De poble en poble Grec’96, de PHandke, i Así que pasen cinco años Grec’98, de Lorca, ambdós dirigits per Joan Ollé A la vegada, collaborà amb el…

Filla de l’actor i director teatral Josep Agustí Morera i Font Vinaròs, Baix Maestrat 1826 — Barcelona 1886 Fou dama jove de les companyies Tutau Mena, EGiménez i Enric Borràs Participà en les estrenes a Barcelona de Terra Baixa , de Guimerà 1897, Els vells , d’Ignasi Iglésias 1903, etc Més tard passà al Teatre Principal de Barcelona, on estrenà La reina vella 1908, de Guimerà L’èxit assolit la féu decantar cap a papers de característica Josep Mde Sagarra escriví per a ella La corona d’espines 1930 Els anys trenta actuà amb la companyia Vila-Daví

Estudià filosofia i filologia a la Sorbona de París En la seva obra literària, que inclou teatre per a l’escenari o la lectura, poesies escèniques i assajos teòrics, crea un univers propi molt particular, carregat de referències culturals, ric en elements metateatrals i metalingüístics, en el qual destaca l’absència de trama i el treball fonètic de la llengua com a element estètic central Parallelament a la seva obra literària, ha dirigit moltes de les seves obres i ha desenvolupat alhora una activitat gràfica i pictòrica sovint vinculada a la producció escènica Entre els seus treballs cal…

Entrà en el món teatral al María Guerrero de Madrid Després de debutar al cinema amb El último húsar 1940 de Luis Marquina, la seva intervenció a Raza 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Francisco Franco, la convertí en una de les estrelles del cinema espanyol de postguerra Fundà la seva pròpia productora, Bosco Films 1950, i dirigí diversos films, entre els quals Segundo López, aventurero urbano 1952, La quiniela 1959, Feria de Sevilla 1960, Occidente y sabotaje 1962, El camino 1963, Los duendes de Andalucía 1965 i El paseíllo 1968 Li fou concedida la…

Guanyà el premi Lope de Vega amb Ederra 1981 Amb Doña Elvira, imagínate Euskadi 1986 féu una arriscada revisió del violent aventurer Lope de Aguirre des de la realitat actual del País Basc Fou duta a escena pel grup Geroa de Durango sota la direcció d’Antonio Malonda Amb el mateix grup estrenà Durango, un sueño 1439 1989, una nova incursió en la història des d’on revisa el present, com tornà a fer en el monòleg Yo fui actor cuando Franco 1990 o a Betizu, toro rojo 1993 Amestoy recull la tradició social i testimonial del teatre i esdevé un autor extremament compromès

S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El…

Debutà en el Teatro Español Universitario de Madrid amb El retablo de las maravillas , de Miguel de Cervantes 1944, i el 1949 esdevingué primera actriu del Teatro Español, on estrenà Historia de una escalera , d’Antonio Buero Vallejo El 1953 ingressà a la companyia del teatre María Guerrero, i un any més tard fundà la seva pròpia companyia dirigida per José Luis Alonso Mañés El 1957, en ple apogeu de la seva carrera, decidí acomiadar-se dels escenaris per dedicar-se a la vida familiar al costat del seu marit Vicente Gil, metge personal de Francisco Franco Després d’enviudar tornà…

Estudià art dramàtic a Bochum RFA i a París El 1973 retornà a l’Estat espanyol i fou codirector del Centro Dramático Nacional fins el 1981, que passà a dirigir el Teatro Español del Ayuntamiento de Madrid El 1985 fundà companyia pròpia El 1994 emprengué l’ambiciós projecte d’una escola de teatre, La Abadía, centre de formació i creació escènica situat al barri de Chamberí Madrid i fet a imatge del Teatre Lliure de Gràcia, que inaugurà amb el muntatge del Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte , de R M del Valle-Inclán 1995 Entre els seus darrers muntages cal esmentar Baraja del rey…

A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal, marcat per una professionalitat de primer nivell i…