Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Josep Reniu i Calvet
Teatre
Actor i promotor cultural.
S'inicià de molt jove en l’activitat teatral a la Unió de Cooperadors i la Societat Iris de la seva ciutat natal Durant la guerra civil de 1936-39 participà en muntatges al front promoguts per la Generalitat Acabada la guerra, treballà en una empresa tèxtil Parallelament, conegué Esteve Albert i Corp , del qual el 1998 publicà el retrat Esteve Albert i Corp Esbós biogràfic , i s’introduí als ambients culturals de la postguerra, especialment els de Mataró, on entrà en contacte, entre d’altres, amb Josep Punsola i Vallespí Com a actor, interpretà obres d’AMaseras, ACollado, JNavarro i…
Jaume Estapé i Pagès
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Marí de jove, fou tenor d’òpera i fabricant Escriví una vintena d’obres teatrals festives i intranscendents, entre les quals ressalten Món de mones 1871, Lo més tonto la pega 1875, Lo capità Manaia 1876, Un matrimoni gelós 1887 i Efectes d’una Exposició 1889
,
Esteve Albert i Corp
Esteve Albert i Corp
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Historiografia catalana
Historiador, poeta, autor teatral i promotor cultural.
Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal…
, ,
Josep Maria Arnau i Pascual

Josep Maria Arnau
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí gairebé continuadament fins al 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana De jove fundà al teatre Odeon, de Barcelona, la societat dramàtica El Pireo, després anomenada Melpòmene, i dirigí la revista Las Candilejas 1856-57, publicada pel teatre Escriví les primeres obres en castellà Fruta del siglo 1855 i la comèdia de màgia Estrella o El castillo de los encantados 1863…
,
Josep Maria Domènech i Benagues
Teatre
Actor.
Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 1948 i el 1950 Formà part del teatre anomenat independent durant els anys seixanta i setanta Posteriorment treballà amb directors com Calixto Bieito a El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 1991 Mario Gas a Otello , de Shakespeare 1995 i La Mare Coratge i els seus fills , de Bertolt Brecht 2001 Georges Lavaudant a Començaments sense fi , de Franz Kafka 2004 Ramon Simó a Calígula , d’Albert Camus 2004 Carles Alfaro a Ròmul el Gran , de Friedrich Dürrenmatt 2005, i Oriol Broggi a El cercle de guix caucasià de Bertolt…
Santi Sans
Teatre
Còmic i actor.
Actor aficionat al seu barri de Gràcia, debutà professionalment el 1956 en la comèdia Recién casados, no molestar , dirigida per Adolf Marsillach Actuà en petits papers i s’orientà cap als papers còmics i les imitacions, que li donaren anomenada en sessions dobles de cinema i, sobretot, al Parallel, on actuà des del final de la dècada de 1950, entre d’altres amb Antonio Machín, Carmen de Lirio i la Bella Dorita També feu gires amb artistes com Cassen, Torrebruno, Luis Aguilé, José Guardiola i Mary Santpere, i actuà a la Cova del Drac, als inicis de la Nova Cançó La seva popularitat rebé un…
Manuel Andreu Igual
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Autor teatral, poeta i periodista
Vida i obra Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys El 1802 publicà Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia i, el 1804, estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar, o el tío burlado Simultàniament, fou nomenat traductor i adaptador de les obres teatrals —algunes de les quals foren publicades— que eren representades en el Teatre de la Santa Creu, de Barcelona, que dirigí molts anys…
,
Francesc de Paula Curet i Payrot
Teatre
Historiografia
Crític i historiador del teatre català.
Estudià a Barcelona i obtingué el títol d’advocat Promogué la difusió del teatre català i feu diverses conferències sobre el tema, d’entre les quals destaquen “Cicle històric del Teatre Català” 1914 i “La municipalització del Teatre a Barcelona antecedents i comentaris” 1915 Fou un dels fundadors i director de la revista El Teatre Català 1912-17 i collaborà en diverses revistes i periòdics, com Revista del Centre de Lectura de Reus , La Publicidad , La Devantera , Revolta , La Mainada , Occitània i Catalònia Destaquen sobretot els seus estudis sobre el teatre La municipalització del teatre a…
, ,
Joan Pera

Joan Pera
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…
Jordi Bosch
Teatre
Cinematografia
Actor.
Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit per L Homar,…