Resultats de la cerca

Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al  Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies  Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…

Fill de Bonaventura Planella i Couxello A deu anys ja ajudà el seu pare Estudià a Llotja i després treballà amb ell fins a la mort d’aquest Per encàrrec de l’ajuntament decorà la Sala de Cent i diverses sales de capitania general Decorà després el teatre de Valls Alt Camp el 1850 i després se n'anà a l’estranger a visitar edificis antics i moderns Havent tornat a Barcelona 1852, pintà una sala de ball a Tarragona i l’interior i la sala de descans del Teatre Nou d’Alacant Més endavant féu infinitat de decoracions per al Gran Teatre del Liceu i molts altres teatres barcelonins…

Anà a Barcelona cap al 1840 acompanyant una companyia d’òpera Féu decoracions per al teatre de la Santa Creu, decorà de nou la sala d’espectacles i reformà la illuminació de llums d’oli Artista de gran inventiva i cromatisme brillant en l’escenificació dels ballets del Romanticisme Fou mestre de Josep Planella i Coromina, i collaborà amb els pintors Francesc Malató, Lluís Bru i alguna vegada amb Domènec Sert, pels volts del 1845 Entre altres obres féu Moisès i La lámpara maravillosa

Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc  El 1898…

Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del…

Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…

Fill d’un fuster, el 1859 començà a treballar al taller del també escenògraf Josep Planella , al teatre Principal A disset anys ja era oficial major Esdevingué un dels millors dissenyadors de paisatges i d’interiors catalans d’estil realista i feu nombroses decoracions per al teatre català del Romea El 1874 se separà del seu mestre i muntà el seu propi taller, collaborant amb Francesc Coberta Soler i Rovirosa Del 1881 al 1888 feu societat amb Fèlix Urgellès , amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès, i pintaren decoracions per a les obres  Sota terra, Joan Blanques , etc, i…

Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver  i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres,  Antaviana 1978, Mar i Cel 1988…

El 1980 es llicencià a l’Institut del Teatre de Barcelona i el mateix any debutà professionalment amb El bon doctor , dirigit per P Planella a partir de contes de Čekhov D’aleshores ençà ha participat en muntatges com El càntir trencat 1987, de H Von Kleist, produïda pel Centre Dramàtic del Vallès, Nit de reis 1991, de W Shakespeare, sota la direcció de K Zschiedrich, o Maria Rosa 1997, d’À Guimera, dirigida per Rosa Novell El 1994 guanyà el premi d’interpretació de la Crítica de Barcelona amb una adaptació escènica en forma de monòleg, i en mallorquí, de La història del senyor…

Parteix de l’anàlisi del text i inclou la preparació dels actors, la determinació del moviment escènic, la distribució i illuminació de l’espai i la supervisió del vestuari, de la maquinària, etc Tot i l’atenció especial a l’actor i a d’altres elements escènics per part de teòrics com Jules Mesnardière, Sébastien Mercier o Diderot, la concepció moderna de direcció teatral nasqué amb André Antoine, que des del Théâtre Libre 1877-94 portà a la pràctica els postulats naturalistes d’Émile Zola Partint de la concepció unitària del teatre musical de Wagner, Adolphe Appia i Edward Gordon Craig…