Resultats de la cerca

Redactor del diari “Las Provincias” Hi féu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo Escriví, per al teatre, Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés i altres obres còmiques És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914 Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922

De família d’actors, el 1933 debutà al teatre Russafa de València amb l’obra La vuelta al mundo en 80 días , en adaptació d’Enrique Rambal A partir del 1939 es dedicà al cinema i protagonitzà diverses pellícules com ara Rojo y negro, Ídolos, La rueda de la vida , etc El 1942 reprengué la seva activitat teatral Des del 1957 intervingué en nombroses pellícules entre les quals destaca la seva interpretació a La caza 1965 de Carlos Saura Treballà, també, per a la televisió en moltes ocasions

Guanyà el premi Lope de Vega amb Ederra 1981 Amb Doña Elvira, imagínate Euskadi 1986 féu una arriscada revisió del violent aventurer Lope de Aguirre des de la realitat actual del País Basc Fou duta a escena pel grup Geroa de Durango sota la direcció d’Antonio Malonda Amb el mateix grup estrenà Durango, un sueño 1439 1989, una nova incursió en la història des d’on revisa el present, com tornà a fer en el monòleg Yo fui actor cuando Franco 1990 o a Betizu, toro rojo 1993 Amestoy recull la tradició social i testimonial del teatre i esdevé un autor extremament compromès

Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d' El zoo de cristal , de Tennessee Williams, i El senyor Perramon , de Josep Maria de Sagarra, entre altres Posteriorment, interpretà Pigmalió 1970, en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú , de Frank Wedekind 2001, Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director 2002, i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn  dirigida per Carlota Subirós 2003, entre moltes altres obres Tanmateix…

Vida Després de la guerra civil fou destinat a Zamora, on collaborà en una emissora local amb monòlegs humorístics El 1941 s’inicià com a periodista, dibuixant i escriptor humorístic quan Miguel Mihura, Edgar Neville i Conchita Montes li facilitaren l’entrada al setmanari La Codorniz Traslladà el seu sentit de l’humor a la ràdio i a les sales de festa, tot innovant els monòlegs tradicionals amb la invenció d’un peculiar telèfon des del qual bastia caricatures d’estaments sovint intocables com l’exèrcit o la guerra El 1952 estrenà la comèdia musical Tengo "momia" formal , escrita…

Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, el 2014 va estar marcat per una lleugera recuperació després dels nefastos resultats obtinguts l’any anterior Així, la temporada 2013-14 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d’un 5% de recaptació, d’un 3% de públic i d’un 8% d’ocupació, amb relació a les dades de la temporada anterior Tenint en compte les circumstàncies especialment negatives, com van ser el perllongament de l’IVA del 21% o les restriccions pressupostàries amb les quals es van veure afectats els circuits d’exhibició, aquestes dades van ser rebudes pel sector…

Introducció L’any 2009 el teatre semblava no ressentir-se de la crisi, però el 2010 les coses van anar un mica diferent, ja que les sales van patir, en general, una davallada d’espectadors Tot i que es tracta d’un descens lleu, és qualificat de preocupant, en espera del que s’esdevingui el 2011 De tota manera, on la crisi es va notar més va ser en els equipaments públics, ja que van patir una retallada considerable dels pressupostos a causa de les restriccions pressupostàries de les diferents administracions L’any també va comportar novetats pel que fa al Teatre Lliure D’una banda, van…