Resultats de la cerca

La seva activitat escènica s’inicià el 1950 a Barcelona, on ingressà a l’Institut del Teatre i posteriorment a la companyia d’Enric Borràs Més tard estigué vinculat al Teatre de Cambra de Barcelona i a la Companyia de Teatre Ciutat Comtal A la dècada dels seixanta dirigí i gestionà el Teatre Guimerà i més tard fundà el Saló Diana amb Mario Gas Especialitzat en teatre clàssic, el 1978 s’integrà al Centro Dramático Nacional de Madrid, on interpretà obres com Enrique IV 1978, de Pirandello, o Luces de Bohemia 1984, de Valle-Inclán Premi Ercilla de Bilbao 1984, actuà per darrera…

Escriví poesia èpica Las Navas de Tolosa , 1594, i la Restauración de España , 1607, la seva obra més reeixida i religiosa Valle de lágrimas y diversas rimas , 1606, i El patrón de España , 1612 i la tragèdia Pompeya Traduí Virgili i la Ilíada , que no publicà

L’obra que el consagrà fou En la ardiente oscuridad , d’A Buero Vallejo Entre les seves interpretacions teatrals cal destacar el Max Estrella de Luces de Bohemia , de Valle Inclán, i Calígula de Camus, entre moltes d’altres Treballà sovint al cinema, on destacà a Cinco Lobitos 1945, Balarrasa 1950 i El inocente 1959, i per a la televisió Estigué casat amb l’actriu  Elvira Quintillà

Creà el Teatro Íntimo 1948 i destacà pels seus muntatges d’autors clàssics i contemporanis, recreant difícils textos de Ramón María del Valle-Inclán, Federico García Lorca o Rafael Alberti Fou director del Teatro Nacional María Guerrero, del Centro Dramático Nacional i del laboratori d’actors de la Compañía Nacional de Teatro Clásico El seu últim muntatge, La dama duende , de Calderón de la Barca, s’estrenà pòstumament, poques setmanes després del seu suïcidi Fou guardonat tres vegades amb el Premio Nacional de teatre, el premi de la Crítica de Barcelona i el premi Maite, entre d…

Estudià belles arts i medicina a la seva ciutat natal, i seguí cursos d’art dramàtic Abandonà l’Argentina el 1965 i, després d’una breu estada al Brasil, s’establí a París El seu treball de direcció s’orientà vers la renovació del conjunt de l’espectacle dramàtic, utilitzant sovint grans desenvolupaments de l’aparat escènic, que tot i l’espectacularitat, fou discutit en la seva tasca D’entre els seus principals muntatges cal esmentar Ubu, roi , de Jarry poc després d’arribar a París, les obres de Fernando Arrabal El cementiri de cotxes 1968 i El arquitecto y el emperador de…

Inicià la seva carrera professional els anys cinquanta al Teatre Romea El 1959 obtingué el premi d’interpretació al Cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina Cal destacar, d’entre les seves interpretacions, El hombre, la bestia y la virtud, de L Pirandello, Allò que tal vegada s’esdevingué , de J Oliver, Com si fos un tros de vida , d’E Criado, El embrujado , de Valle Inclán, Mercè dels uns, Mercè dels altres , de C Valls monòleg, pel qual li fou atorgat el premi Margarida Xirgu el 1977 i Dolça de les Tàpies , del mateix autor Actuà també posteriorment en la…

Iniciat en el teatre universitari de Granada, el 1946 fundà la companyia Lope de Vega, consagrada al muntatge de les grans obres del teatre universal i dels clàssics espanyols Entre el 1956 i el 1964 fou director del Teatro Español El 1959 fundà la Compañía Lírica Amadeo Vives, dedicada al muntatge de sarsueles i altres gèneres musicals El 1961 creà el Teatro Bellas Artes i posà en escena Divinas palabras de Valle-Inclán, autor l’obra del qual fou un dels intèrprets més reconeguts La seva programació rebé el Premio Nacional del 1968 El 1969 agençà la Passió d’Olesa de Montserrat…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada, a la dècada dels anys cinquanta fou director del Teatro Español Universitario de Granada Els anys seixanta exercí la docència en diverses universitats dels EUA En 1971- 87 ocupà la càtedra de teatre Juan del Encina a Salamanca, la primera d’aquesta naturalesa creada en una universitat espanyola Pertangué a l’anomenada generació realista dels anys 1950-60, encapçalada per Antonio Buero Vallejo i Alfonso Sastre Autor d’un teatre d’inspiració popular i tendència social amb reminiscències de García Lorca i Valle-Inclán,…

Cursà estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas de Madrid Meritori del Teatro Español 1959 sota la direcció de José Tamayo, ingressà a la companyia de Núria Espert el 1960 i interpretà diversos espectacles sota la batuta d’Adolf Marsillach Marat-Sade o Tartufo Com a actor teatral, els seus últims treballs foren les obres  La familia de Pascual Duarte 2011 i Entre Marta y Lope 2013, amb la qual es retirà dels escenaris Entre el 1963 i el 1966 fou ajudant de direcció de José Monleón, el 1979 posà en escena De San Pascual a San Gil , de Domingo Miras, i…

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida…