Resultats de la cerca

Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623 Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i alegre, de final feliç En…

Físicament voluminós i de caràcter fatu i presumptuós, probablement és inspirat en sir John Oldcastle, executat el 1417 per heretgia i alta traïció Sobre la seva figura, Verdi creà l’òpera Falstaff , estrenada a Milà el 1893 a Barcelona, el 1896 i O Welles en feu el film homònim 1965

De jove creà les seves orquestres i companyies de teatre, i durant la República fundà el Circ Alegria, amb el qual estigué de gira per l’Estat espanyol durant set anys Durant la Guerra Civil de 1936-39 feu actuacions musicals pels cafès i participà en una companyia de teatre d’aficionats Posteriorment assumí la gestió del Teatre Principal de Saragossa L’any 1946 fundà la primera companyia de revistes, i fou quan popularitzà, a través d’una falca radiofònica, la frase las alegres chicas de Colsada L’any 1954 s’installà a Barcelona, on comprà el Teatre Apolo i regentà, entre d’…

Professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, dirigí, entre d’altres, els muntatges teatrals  El castigo sin venganza 1955, de Lope de Vega  El fiscal Requesens 1961, de Josep M de Sagarra  La torre i el galliner 1970, de Vittirio Calvino  Les alegres casades de Windsor 1972 i Hamlet 1976, de Shakespeare  La viuda trapella 1981, de Carlo Goldoni i  Batalla de reines 1984, de Frederic Soler Destacà com a director i realitzador d’adaptacions teatrals per a la televisió, com ara els programes Teatro catalán 1971-74, Lletres catalanes 1974-79, Teatro Club…

Debutà professionalment a Faixes, turbants i barretines , una recopilació de Xavier Fàbregas a partir de textos de Pitarra i altres autors del s XIX 1976 Ha intervingut en nombrosos muntatges, entre d’altres, Els pispes i Marx–Bakunin 1977, L’òpera de tres rals de BBrecht 1984, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Woyzeck de GBüchner 2001, Mestres antics de TBernhard 2003, Homenatge a Catalunya 2004, Espectres de HIbsen 2008 i Hikikomori de JFaura 2009 Ha treballat amb diverses companyies, com la del Teatre Lliure 1981-82 o la de JMFlotats — Cyrano de Bergerac…

Estudià interpretració a l’Institut del Teatre de Barcelona Posteriorment formà part de la companyia Els Joglars i participà en El Joc 1970, Cruel Ubris 1971, Mary d’ous 1972, Àlies Serrallonga 1974 i La Torna 1977 Treballà també amb la companyia Dagoll Dagom a Glups 1983, El Mikado 1986 i Cacao 2000 De la seva trajectòria teatral destaca la participació en Makinavaja, el último choriso 1989, interpretació per la qual fou guardonat amb el premi de la Crítica, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Busco el senyor Ferran de J-CCarrière 1996, Mesura per mesura 1998 i…

Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver  i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres,  Antaviana 1978, Mar i Cel 1988…

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor Esteve , de S…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Fill d’un guanter i comerciant de pell, fusta i llana És molt probable que estudiés a la Grammar School de Stratford El 1582 es casà amb Anne Hathaway, filla d’un terratinent de Shottery, de la qual tingué tres fills Uns quants anys abans del 1592 anà a viure a Londres, on feu d’actor Dedicà la seva primera obra, el poema Venus and Adonis 1593, d’un filigranament ben renaixentista, al comte de Southampton, i l’any següent li dedicà també el seu segon poema, The Rape of Lucrece A causa de l’epidèmia del 1593, els teatres de Londres tancaren gairebé un any Després actuà en la…