Resultats de la cerca

Inaugurat amb Europa riconosciuta , de Salieri, esdevingué tot seguit el teatre d’òpera més important d’Itàlia, on estrenaren els compositors italians més famosos i on actuaren les grans personalitats del cant, de la direcció orquestral, del ballet i de l’escenografia mundials Obra de GPiermarini, té sis pisos i capacitat per a 3 200 persones Damnificat per un bombardeig 1943, fou reobert el 1946 El 1955 s’inaugurà el teatret annex La Piccola Scala i el 2002 fou tancat per ser remodalat a fons La temporada 2004-05 s’inaugurà la reforma arquitectònica de Mario Botta que dotà el teatre d’una…

Jesuïta, ensenyà retòrica a Mòdena Establert a Venècia, publicà novelles La ballerina onorata , 1714 La cantatrice per disgrazia , 1754 La commediante per fortuna , 1755, etc i, sobretot, estrenà obres teatrals en les quals rivalitzà amb Goldoni sense excessiva fortuna L’avventuriere alla moda 1749, Schiava cinese 1753, Il filosofo veneziano 1754, etc

Collaborà a “D’Ací i d’Allà” des del 1918, “La Veu de Catalunya” des del 1924 i en diversos diaris i revistes de Madrid Gran amic de Lluís Bagaria, conreà un preciosisme decorativista molt típic dels anys vint Fou un dels primers decoradors que es dedicaren al cinema A la postguerra efectuà exuberants decoracions per als espectacles dels Vienesos, en collaboració amb Francesc Fontanals

Amb Juri Petrovič Liubimov al capdavant d’ençà del 1964, esdevingué el teatre experimental més actiu i innovador de l’antiga URSS i una illa de la perestroika els anys vuitanta L’univers del Teatre Taganka va des de la propaganda cartellística del teatre d’agitació fins a la fina psicologia del mètode Stanislavskij des de l’alliçonament del teatre èpic de Brecht fins a l’oberta i tempestuosa alegria de la Commedia dell’Arte El 1994, de la mà de la seva primera actriu, Alla Demidova, actuà al XXV Sitges Teatre Internacional amb el Quartet de Müller

Bé que en el teatre grec i romà era aprofitada la llum del dia, hom emprava altres sistemes per a aconseguir efectes especials En els drames litúrgics els elements normals d’illuminació torxes, teies, etc tenien un valor simbòlic El teatre de l’Opéra, de París 1822, utilitzà per primera vegada la llum de gas La incorporació de la llum elèctrica 1846 creà un problema d’ombres, que hom volgué resoldre amb el sistema tetracolor llum blava, groga, blanca i vermella, però no fou resolt fins el 1883, amb la utilització, al Teatro alla Scala de Milà, dels llums d’arc voltaic i els reflectors

Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu Treballà a Lleida 1865, on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis A Igualada pintà el retaule figurat destruït el 1936 de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser Amplià estudis a Madrid 1868, on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso Satanella, Ellionor i s’hi installà Treballà després al Teatro Real Il re di Lahore , 1880 Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada 1881 i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc…

Seguidor del sainetista valencià Eduard Escalante, no intentà superar el seu mestre ni innovar dins el gènere El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe publicada el 1912, i fins a la seva mort n’escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte Les més conegudes són Terres maleïdes estrenada el 1911 i publicada el 1919 —adaptació de La barraca de Blasco Ibáñez—, Per la fam d’heretar 1918, Voleu llum, o València a fosques 1918, Cels de novençà 1919, Mosquit de tenda 1923, Una ajuda 1925, La pesca de la ballena 1926, Més allà de la llei 1927 o…

Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït pel grup perpinyanès Les Trétaux, i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets Autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan , Les estàtues , L’amo del temps , En Ventura fa el “tiercé” , El revell embruixat i Quim l’americà La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974, obtingué un èxit enorme i marcà…

Fill de pagesos expropiats, el 1940 es graduà en art dramàtic a Moscou Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, treballà per als serveis del cor i de teatre dels serveis secrets soviètics NKVD, i posteriorment s’incorporà al Teatre Vakhtangov, al capdavant del qual rebé el premi Stalin el 1953 El 1963 inicià la carrera docent, i l’any següent, amb la seva muller, l’actriu Alla Demidova i el poeta i actor Vladimir Vysockij refundà el Teatre Taganka  1964, amb el qual recuperà i actualitzà realitzacions de Vsevolod  Meyerhold i Bertolt Brecht Adaptà també clàssics russos, com ara una…

Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…