Resultats de la cerca

Prengué l’alternativa el 1971 a Alacant de mans de Luis Miguel Dominguín Fou una de les grans figures del toreig

Donà a conèixer els seus plantejaments, crítics i qüestionadors del teatre del moment, a través d’un manifest Basa l’activitat en l’escenificació d’obres d’autors joves i contemporanis El 1981 constituí l’Escena Alternativa per promoure la investigació teatral i el seu encontre amb altres arts, el resultat de la qual és la creació de la Sala Beckett 1989, espai de representació d’aquest teatre alternatiu

Com a torero excellí amb la capa i la muleta prengué l’alternativa el 1943 i es retirà el 1960 En teatre representà sovint Don Juan Tenorio , i obres en català de Rusiñol, Guimerà, etc Des del 1946 intervingué en cinema Pandora and the Flying Dutchman 1951 Posteriorment actuà en els films No compteu amb els dits 1967 i Nocturn 29 1968, de Pere Portabella Publicà diversos llibres de poemes en castellà

Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata

Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i dirigí l’Associació Cultural…

Format a Quebec i a París amb AKnapp, s’uní el 1978 amb JLessard en el Théâtre Repère, on seguí una línia de creació alternativa mitjançant recursos sensorials acústics i lumínics explorats autònomament i l’experimentació de les facetes interpretatives de l’actor, fins i tot amb un vocabulari propi Circulations 1984, La trilogie des dragons 1985 i Le Polygraphe 1987 foren representades a Barcelona Altres obres importants són Vinci 1986, Les plaques tectoniques 1988, La vie de Gallilée de Brecht, Roméo et Juliette de Shakespeare 1989 Les aiguilles et l’opium 1991, Alanienouidet…

Vida Filla dels actors Felip Peña i Montserrat Carulla , estudià infermeria El 1974 s’inicià al Teatre Nacional amb El criat de dos amos Carlo Goldoni sota la direcció d’Esteve Polls, alhora que començà a intervenir en dramàtics televisius, on es prodigà amb una certa assiduïtat al llarg dels anys El 1976 debutà al cinema amb Cambio de sexo Vicente Aranda i l’any següent passà a formar part de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle que representà al Born una adaptació lliure i autogestionada del Don Juan Aquest grup format per Mario Gas, Enric Lucena, Assumpta Serna, Miquel Cors, Carme…

Introducció El 2019 va ser un any d’una certa continuïtat en els espais més representatius de l’escena catalana El projecte de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure va arrancar amb la seva primera temporada completa, després de la polèmica dimissió de Lluís Pasqual l’any anterior La proposta trencadora de Martel havia generat moltes expectatives, ja que proposava una modernització del funcionament i la programació del Teatre Lliure La majoria de teatres van seguir amb les seves propostes artístiques, moltes de les quals es van consolidar En són exemples la Sala Beckett, que va consolidar…